Enguany
hem commemorat el 750è aniversari del naixement, a Peralada, del
cronista Ramon Muntaner. També, s'acaba d'iniciar l'Any Llull, amb
motiu del setè centenari de la mort d'aquest gran pensador i
escriptor mallorquí, que s'allargarà fins al novembre del 2016.
Ramon
Muntaner
(1265-1336) és l'autor d'una de les obres més destacades de la
historiografia medieval europea: la Crònica.
Abraça un període ben llarg, que va des de l'engendrament de Jaume
I fins a la coronació d'Alfons III. Hi destaca l'expedició catalana
a Orient i per als menorquins detalls de la conquesta de la nostra
illa per l’estol d’Alfons II el Liberal, el gener de 1287.
L'obra
de Muntaner, a més d'un recull de fets històrics, té una clara
voluntat didàctica. Vol que sigui un model de comportament per als
futurs reis. Per aquest motiu hi inclou consells i exemples, com ara
el de «la mata de jonc», que pondera la unitat de les terres de
parla catalana sota la monarquia:
«E si negun me demana: "En Muntaner, quin és l'eximpli de la
mata de jonc?", jo li respon que la mata del jonc ha aquella
força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota
la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que
tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e
si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de
vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»
Josep Pla va definir Muntaner com «un empordanès xerraire i
divertit, un bon company per anar a Montserrat», i la seva Crònica
com «el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la
literatura catalana».
Ramon
Llull
(1232/1233-1315/1316) és considerat la figura més destacada de la
cultura catalana de tots els segles. Home d'acció, de diàleg i
reflexió. Personatge excepcional. Ho fou per la seva longevitat
(viure més de vuitanta anys en la seva època era una fita a l'abast
de molt pocs) i ho fou per la intensitat i la complexitat amb què
visqué la seva vida i construí la seva obra. Excel·lí com a
escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner...
Als
trenta anys va renunciar a la vida cortesana per dedicar-se a la
defensa i difusió de la doctrina cristiana. Açò el va fer
estudiar, reflexionar, predicar, crear centres d'estudi, emprendre
nombrosos viatges, idear un sistema filosòfic, que denominà ‘Art’,
i escriure en català, llatí i àrab nombroses obres que abracen les
més diverses branques del saber. Va esdevenir un dels primers
escriptors europeus a utilitzar una llengua romànica per tractar
matèries que fins llavors només s'escrivien en llatí. Se’l
considera el creador del català literari. La seva obra ha tingut una
gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins
als nostres dies.
També
Llull solia emprar “eximplis” per aclarir temes complicats, com
ara les relacions de poder. Ho fa en el
Llibre de les Bèsties,
una novel·leta al·legòrica d'animals, en la qual Llull pinta una
cort del seu temps, amb les seves intrigues i els seus vicis. Molt
semblant al que succeeix ara i ha passat en tots els temps. Com diu
Martí de Riquer, es tracta d’un conjunt d'apòlegs, on es mostra
l'ascensió i caiguda posterior de Na Renard (sinònim de guineu o
rabosa) a la cort dels animals, en la qual és rei el Lleó. Llull
planteja el desenvolupament de la narració en set capítols i una
introducció, que és el lligam amb el Llibre
de meravelles i un
dels llocs on apareix el seu protagonista, Fèlix. El Llibre
de les Bèsties
comença quant Fèlix troba a uns homes i ells li diuen que en una
plana, unes bèsties, volen elegir rei. Fèlix se'n va cap a la plana
a veure què passa. El llibre comença amb l'elecció del rei i en
surt el Lleó. El bou no hi està d'acord, perquè es pensa que el
lleó se'l menjarà, a ell i a tots els herbívors, per què el rei
és carnívor. El bou prefereix el cavall, perquè és humil... i
menja herba.
El
bou i el cavall, farts de tot, decideixen anar al país dels homes,
però el bou decidirà tornar, perquè, segons la imatge que tenen
els animals, se'ns el mostra com un personatge que esclavitza als
animals. En canvi, el cavall, decidirà quedar-se. Els animals,
havent-hi ja un rei, decideixen qui serà el conseller. No es posen
massa d'acord per por que es mengin entre ells. Finalment, decideixen
la guineu, la qual voldrà trair al rei per poder-lo matar. Amb la
tornada del bou, la guineu inventa estratègies per poder ser porter
del rei. La guineu li abona al bou la idea que l'home ha de ser temut
pels animals. A continuació, el lleopard i la pantera se'n van a
terra d'homes i hi veuen coses dolentes. Més tard, en la cort
succeeix un fet que serà fatal, la violació de la lleoparda. El
lleopard i la pantera s'enfronten, i el rei mata el lleopard, perquè
ha matat la pantera. La guineu comença a fer estratègies per anar
eliminant les bèsties i així poder ser rei. Vol matar el bou,
perquè té por que la delati. Després continua, amb el senglar,
elefant... encara que no els mata. Finalment, totes les estratègies
que ha emprat la guineu per enganar no li han servit de res, només
per provocar-li la mort. A partir d'aquest fet tota la cort queda
tranquil·la.
La
celebració d'aniversaris ens permet mirar enrere, conèixer la
nostra història i mostrar admiració i agraïment cap als grans
homes i dones que la van protagonitzar. Així mateix, ens convida a
prendre consciència que som fills d'un poble que ve d’enfora,
construït sobre una base sòlida i que, per açò mateix, també
aspira a viure amb plenitud.
Acció
Cultural de Menorca
(novembre de 2015)
