Aprofitant la Diada de Menorca de Sant Antoni, Acció Cultural de
Menorca vol destacar que enguany també es compleixen els 750 anys
del naixement de l’autor de la crònica que explica els fets
històrics de 1287. Ramon Muntaner (Peralada, 1265-Eivissa, 1336) va
ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà
de València i de Mallorca. Fou camarlenc de Jaume III de Mallorca,
batle d'Eivissa i capità d'almogàvers, però és conegut sobretot
per ser el redactor d'una de les quatre Grans Cròniques medievals
catalanes. El fet de viure de primera mà les diverses gestes
militars dels reis d'Aragó, com ara la conquesta de Menorca, donen
un valor excepcional al seu relat. De fet, aquests textos
historiogràfics, les Quatre Cròniques, han estat essencials per
conèixer els fets històrics produïts en el Mediterrani més
occidental entre els segles XIII i XIV.
"Com
lo senyor rei fo partit d'Aleró e tornat en sa terra, ell se pensà
que gran vergonya era de la casa d'Aragon que l'illa de Menorca
tenguessen sarraïns, e així que era bo que els ne gitàs, e que la
conquerís".
Ramon Muntaner,
Crònica,
CLXX.
En la celebració de la Diada, els governants actuals han posat
l'èmfasi en el fet que la conquesta de Menorca va suposar un canvi
de religió
dels seus habitants, de musulmans a cristians.
Cosa certa, però només és la meitat de la veritat. L’altra
meitat que volen amagar
és que l’Illa també mudà de llengua
i de cultura, la catalana. De llavors ençà els menorquins parlam
la llengua que parlava Alfons
III el Liberal, monarca del casal d'Aragó, un rei que parlava català
com els repobladors que van venir després de l'eliminació de la
població autòctona. A més, la conquesta va obeir a motius que
anaven més enllà de l'expansió de la seva religió. Ho testimonia
de forma exemplar la
Història de Menorca
de Miquel Àngel Casasnovas Camps:
"La
conquesta de Menorca fou una conseqüència del conflicte generat
arran de les Vespres Sicilianes, però els cronistes medievals
prefereixen donar-nos uns arguments que avui són difícilment
defensables (...). Quant
al propòsit d'alliberar Menorca de les mans dels sarraïns, era
únicament un pretext ideològic".
Alfons
el Liberal arribà al port del Maó el 5 de gener de 1287 i el dia de
Sant Antoni s'enfrontà a l'improvisat exèrcit illenc. Tan sols cinc
dies després, el 21 de gener, Menorca es rendia (capitulació de
Sent Agayz, Santa Àgueda, el darrer reducte musulmà):
E
con lo moixerif veé lo gran poder del senyor rei, ell li tramès sos
missatges, e pregà-lo que fos de gràcia e de mercè sua que ell, ab
vint de sos parents qui ab ell eren, ab llurs mullers e llurs
infants, que els ne lleixàs anar en Barbària, solament ab llurs
vestedures e ab vianda
estrò
lla:
e ell retria lo castell de Maó e la vila de Ciutadella. E lo senyor
rei, per ço que la illa pogués haver sens tot
embarg,
atorgà-li-ho; e així lo moxerif reté lo castell, e la vila de
Ciutadella e tots los altres llocs de la illa, e li donà tot quant
tresor hi havia. E lo senyor rei lliurà-li una nau que
noliejà
(...) E partiren-se del port en tal punt que la nau aquella acollí
fortuna e rompé en Barbaria, que
anc
no n'escapà persona.
L’historiador M.À. Casasnovas indica que aquests fets van suposar
un viratge fonamental en la trajectòria històrica de Menorca: "En
tot cas, i això és essencial, comportà la desaparició de l'antic
poble de Menorca i el seu reemplaçament per immigrants amb una
cultura i mode de viure totalment diferents dels anteriors (...) la
societat que arrelaria a la més oriental de les Balears és el
reflex de la que habitava als dominis del rei conqueridor".
Per què, doncs, quan celebram la Diada es deixa de banda una part
de les conseqüències que va suposar aquest fet històric? Quin
sentit té intentar amagar que les nostres senyes bàsiques
d'identitat i d'organització social provenen i es desenvolupen,
essencialment, a partir d'aquest episodi? Per què, en definitiva,
amaguen la catalanitat de la nostra llengua i cultura actuals com a
fets produïts per la història?
Ens
pot agradar més o menys, o potser n'hi ha que no s'hi senten
identificats, però la història és la que és i no es pot canviar.
Intentar ometre o amagar els episodis que no són del nostre gust -o
que no lliguen amb certa ideologia- esdevé a més de miserable, una
mica ridícul.
