Si
per a qualsevol llengua els mitjans de comunicació són importants,
per a una llengua com la catalana resulten vitals. Per a la
pervivència d'una llengua amb importants amenaces de minorització,
la televisió i tota la resta de la comunicació social així com la
producció cultural són la base de la seva vitalitat. De fet,
aquests mitjans són imprescindibles per engegar un procés de
recuperació de la normalitat de les llengües que l'havien perduda.
A més instauren el model que ha de servir per cohesionar la
comunitat lingüística, el model compartit de llengua formal, més
enllà de les naturals diferències dialectals i més enllà de les
varietats funcionals dels grups socials. I cal que aquest model sigui
el que aprenen a l'escola. Pensin, per exemple, que la comunitat
lingüística catalana es va bilingüitzar a partir sobretot de la
difusió de la ràdio i la televisió en castellà.
Fixin-s'hi
que hem citat tres pilars: mitjans de comunicació, model de llengua
estàndard i ensenyament. Són els tres àmbits més atacats per les
polítiques dictades contra la llengua catalana en els darrers anys.
Quan la llengua catalana anava guanyant parcel·les d'ús en els tres
pilars fins a conquistar una certa normalitat, prest les forces
reaccionàries han posat en marxa mesures per aturar aquests èxits,
assolits per la força dels moviments socials a favor de la llengua
pròpia.
Atesa
la importància dels tres pilars (comunicacional, educatiu i model
formal de llengua), la política lingüística del PP del govern
Bauzá es caracteritza per eliminar tant com pot l'espai comunicatiu
en català, l'ensenyament en català i presentar una llengua
degradada per als registres formals. Les proves d'aquesta política
lingüicida contra la nostra llengua són el canal de televisió IB3,
el TIL enderrocat als tribunals, i salar fins a la malaltia la
llengua formal. Amb tots aquests fronts el Govern ha trobat una
oposició contundent en la societat civil. La UIB, el comitè
d'empresa d'IB3, els sindicats, els partits de l'oposició, i les
nombroses associacions i entitats ciutadanes han mostrat el seu
rebuig contra el que consideram que és una vergonyosa actuació del
Govern contra la llengua i la cultura catalanes de les Illes Balears.
Aquesta
política fa dècades que es practica al País Valencià amb uns
resultats desastrosos. El 2013 ha estat un any negre per a les
emissions de televisió en valencià. El 29 de novembre la
Generalitat Valenciana va dissoldre Radiotelevisió Valenciana i va
tallar de les emissions dels seus canals. A més els acords de
reciprocitat entre els governs català i valencià per a la represa
de les emissions de TV3 al País Valencià van ser anul·lades. A la
primavera de 2013 tots dos governs van aprovar un conveni de
col·laboració perquè les respectives televisions autonòmiques es
poguessin veure a tots dos territoris, però el Govern valencià va
supeditar l’activació del conveni al fet que el Govern espanyol li
concedís un altre múltiplex de TDT, malgrat que Radiotelevisió
Valenciana disposava d'un múltiplex amb tres canals sense ocupar.
Ara
aquesta mateixa maniobra o maquinació política es fa a les Illes
Balears. L'operació consisteix a impedir que els illencs puguem
veure TV3 amb tots els seus canals. És una batalla que ja té
història: cada dos per tres ens hem hagut de mobilitzar per
impedir-ho. Fa anys ja ens vam trobar amb la mateixa situació. Els
governs Rajoy i Bauzá al·leguen motius tècnics en la nova
distribució de canals digitals. És mentida. El
Govern de les Illes Balears ha decidit passar al canal 26, pel qual
fins ara passaven els canals de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, IB3,
IB3 HD i el Canal 4, deixant sols un canal per a TV3CAT i el Canal
33/Super 3, minvant així considerablement la qualitat de la imatge.
A més, el Govern també ha decidit mantenir
al múltiplex del canal 65, que desapareixerà dia 1 de gener de
l’any 2015, el canal 3/24. D’aquesta manera, es redueix l’oferta
de continguts televisius en català i els dos canals que queden es
reben deficientment. Però hi ha
solucions tècniques per mantenir, i fins i tot augmentar, l'arribada
de canals en llengua catalana a través de la TDT. La més efectiva
seria usar els dos canals de què disposen els consells insulars per
emetre-hi IB3 i IB3 HD. D’aquesta manera, s’aprofitaria
l'avinentesa per complir amb el marc legal que indica que la
televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les
illes i s’oferiria, al mateix temps, una intervenció significativa
als consells insulars.
El
mes d’agost de 2010 va tancar el canal internacional valencià. La
Televisió de Catalunya va deixar d’emetre el seu canal
internacional, TV3CAT. L’octubre de 2012, IB3 va tancar el seu
canal internacional per satèl·lit. Amb l’excusa de les
restriccions pressupostàries, l’abril de 2012 el president Rajoy
va anunciar que les televisions autonòmiques no podrien tenir
dèficit i que els governs autonòmics les podrien privatitzar.
Mentrestant la televisió estatal suportava un dèficit milionari i
quedava fora d'aquesta mesura. Era una excusa més de tantes altres
que s'han esgrimit per tal de fer recular la presència de les altres
llengües i cultures que tenim a Espanya.
La
falta de reciprocitat dels canals públics en català de Catalunya,
el País Valencià i les Illes Balears és molt greu. Caldria que
col·laboressin estretament per rendibilitzar els recursos i
cohesionar el model de llengua compartida. Però, per fer les coses
normals que fan els països normals, convé de canviar de política o
bé canviar de polítics. Davant la migrada oferta televisiva en
català, Acció Cultural de Menorca, juntament amb l'Institut
d'Estudis Eivissencs i Obra Cultural Balear ha formalitzat un escrit
a l'administració pública demanant de posar seny en l'àmbit
comunicatiu de les televisions en la nostra llengua.
Menorca,
29 de desembre de 2014