Oferta televisiva en català: una solució més política que tècnica

Acció Cultural de Menorca, juntament amb l'Institut d'Estudis Eivissencs i Obra Cultural Balear, han donat entrada a l'administració pública insular i autonòmica a un escrit de petició per posar seny a la situació creada arran de la redistribució dels canals televisius dictada pel Govern Rajoy. La reassignació de canals dels operadors de la televisió digital terrestre (TDT) ha provocat la pèrdua d’un dels dos múltiplex de què es disposava. El Govern de les Illes Balears ha decidit passar al canal 26, pel qual fins ara passaven els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, IB3, IB3 HD i el Canal 4, deixant sols un canal per a TV3CAT i el Canal 33/Super 3, minvant així considerablement la qualitat de la imatge. A més, el Govern també ha decidit mantenir al múltiplex del canal 65, que desapareixerà dia 1 de gener de l’any 2015, el canal 3/24. D’aquesta manera, es redueix l’oferta de continguts televisius en català i els dos canals que queden es reben amb deficiències. I això no obstant, hi ha diverses solucions tècniques per mantenir, i fins i tot augmentar, l'arribada de canals en llengua catalana a través de la TDT. La més efectiva seria usar els dos canals de què disposen els Consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD. D’aquesta manera, es compliria amb el marc legal que indica que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les illes i s’oferiria, al mateix temps, una intervenció significativa als Consells insulars. 

Cal recordar que la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística, en el seu article 30.1 indica expressament que el Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres comunitats autònomes que tenguin el català com a llengua pròpia. I el seu punt 2 encara és més explícit: en qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d’altres comunitats autònomes. D’altra banda la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat el 2 de febrer de 2001, en el seu Article 11.2 determina que les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Així, seria un contrasentit que allò que aquesta Carta no tolera entre els estats membres de la Unió Europea, fos acceptat a l’Estat.

Per tot això, essent viable tècnicament, Acció Cultural de Menorca insta les autoritats públiques, especialment el Govern de les Illes Balears, perquè adoptin les mesures necessàries per assegurar la recepció de tots els canals de televisió en català que siguin possibles. Si no ho fa així, el Govern de les Illes Balears incomplirà amb les lleis autonòmiques i europees vigents.

Aquest dimarts 30 de desembre de 2014 s'ha fet entrega d'aquesta petició al president del Consell insular de Menorca, el Sr. Santiago Tadeo, amb la finalitat que la faci arribar al Govern autonòmic.

Podem tenir els canals televisius en català

Si per a qualsevol llengua els mitjans de comunicació són importants, per a una llengua com la catalana resulten vitals. Per a la pervivència d'una llengua amb importants amenaces de minorització, la televisió i tota la resta de la comunicació social així com la producció cultural són la base de la seva vitalitat. De fet, aquests mitjans són imprescindibles per engegar un procés de recuperació de la normalitat de les llengües que l'havien perduda. A més instauren el model que ha de servir per cohesionar la comunitat lingüística, el model compartit de llengua formal, més enllà de les naturals diferències dialectals i més enllà de les varietats funcionals dels grups socials. I cal que aquest model sigui el que aprenen a l'escola. Pensin, per exemple, que la comunitat lingüística catalana es va bilingüitzar a partir sobretot de la difusió de la ràdio i la televisió en castellà.

Fixin-s'hi que hem citat tres pilars: mitjans de comunicació, model de llengua estàndard i ensenyament. Són els tres àmbits més atacats per les polítiques dictades contra la llengua catalana en els darrers anys. Quan la llengua catalana anava guanyant parcel·les d'ús en els tres pilars fins a conquistar una certa normalitat, prest les forces reaccionàries han posat en marxa mesures per aturar aquests èxits, assolits per la força dels moviments socials a favor de la llengua pròpia.

Atesa la importància dels tres pilars (comunicacional, educatiu i model formal de llengua), la política lingüística del PP del govern Bauzá es caracteritza per eliminar tant com pot l'espai comunicatiu en català, l'ensenyament en català i presentar una llengua degradada per als registres formals. Les proves d'aquesta política lingüicida contra la nostra llengua són el canal de televisió IB3, el TIL enderrocat als tribunals, i salar fins a la malaltia la llengua formal. Amb tots aquests fronts el Govern ha trobat una oposició contundent en la societat civil. La UIB, el comitè d'empresa d'IB3, els sindicats, els partits de l'oposició, i les nombroses associacions i entitats ciutadanes han mostrat el seu rebuig contra el que consideram que és una vergonyosa actuació del Govern contra la llengua i la cultura catalanes de les Illes Balears.

Aquesta política fa dècades que es practica al País Valencià amb uns resultats desastrosos. El 2013 ha estat un any negre per a les emissions de televisió en valencià. El 29 de novembre la Generalitat Valenciana va dissoldre Radiotelevisió Valenciana i va tallar de les emissions dels seus canals. A més els acords de reciprocitat entre els governs català i valencià per a la represa de les emissions de TV3 al País Valencià van ser anul·lades. A la primavera de 2013 tots dos governs van aprovar un conveni de col·laboració perquè les respectives televisions autonòmiques es poguessin veure a tots dos territoris, però el Govern valencià va supeditar l’activació del conveni al fet que el Govern espanyol li concedís un altre múltiplex de TDT, malgrat que Radiotelevisió Valenciana disposava d'un múltiplex amb tres canals sense ocupar.

Ara aquesta mateixa maniobra o maquinació política es fa a les Illes Balears. L'operació consisteix a impedir que els illencs puguem veure TV3 amb tots els seus canals. És una batalla que ja té història: cada dos per tres ens hem hagut de mobilitzar per impedir-ho. Fa anys ja ens vam trobar amb la mateixa situació. Els governs Rajoy i Bauzá al·leguen motius tècnics en la nova distribució de canals digitals. És mentida. El Govern de les Illes Balears ha decidit passar al canal 26, pel qual fins ara passaven els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, IB3, IB3 HD i el Canal 4, deixant sols un canal per a TV3CAT i el Canal 33/Super 3, minvant així considerablement la qualitat de la imatge. A més, el Govern també ha decidit mantenir al múltiplex del canal 65, que desapareixerà dia 1 de gener de l’any 2015, el canal 3/24. D’aquesta manera, es redueix l’oferta de continguts televisius en català i els dos canals que queden es reben deficientment. Però hi ha solucions tècniques per mantenir, i fins i tot augmentar, l'arribada de canals en llengua catalana a través de la TDT. La més efectiva seria usar els dos canals de què disposen els consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD. D’aquesta manera, s’aprofitaria l'avinentesa per complir amb el marc legal que indica que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les illes i s’oferiria, al mateix temps, una intervenció significativa als consells insulars.

El mes d’agost de 2010 va tancar el canal internacional valencià. La Televisió de Catalunya va deixar d’emetre el seu canal internacional, TV3CAT. L’octubre de 2012, IB3 va tancar el seu canal internacional per satèl·lit. Amb l’excusa de les restriccions pressupostàries, l’abril de 2012 el president Rajoy va anunciar que les televisions autonòmiques no podrien tenir dèficit i que els governs autonòmics les podrien privatitzar. Mentrestant la televisió estatal suportava un dèficit milionari i quedava fora d'aquesta mesura. Era una excusa més de tantes altres que s'han esgrimit per tal de fer recular la presència de les altres llengües i cultures que tenim a Espanya.

La falta de reciprocitat dels canals públics en català de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és molt greu. Caldria que col·laboressin estretament per rendibilitzar els recursos i cohesionar el model de llengua compartida. Però, per fer les coses normals que fan els països normals, convé de canviar de política o bé canviar de polítics. Davant la migrada oferta televisiva en català, Acció Cultural de Menorca, juntament amb l'Institut d'Estudis Eivissencs i Obra Cultural Balear ha formalitzat un escrit a l'administració pública demanant de posar seny en l'àmbit comunicatiu de les televisions en la nostra llengua.

Menorca, 29 de desembre de 2014

Milers d'alumnes no poden estudiar en català

Fa poc va sortir un estudi sobre els efectes de la política lingüística del PP a Galícia: cada vegada més els joves abandonen la llengua i aquest fet no es deu a simples lleis de lliure mercat lingüístic sinó a la intervenció de governs que perjudiquen la llengua pròpia del territori.

En el cas de la llengua catalana, un estudi recent elaborat per Xarxa Cruscat parla de llums i ombres: llums a Catalunya on els diversos governs de dretes i d'esquerres han fet una aposta decidida a favor de la llengua; i ombres tant a les Illes Balears com al País Valencià a causa precisament de les polítiques del PP en una campanya sense precedents en contra de la nostra llengua. És del País Valencià d'on ens arriben les notícies més negatives perquè és allà on el PP fa molts anys que governa i, per tant, on els efectes de la seva política es fa més notòria.

Escola Valenciana afirma que el 33% dels alumnes estudien en català i el 67% en castellà. El percentatge és molt desigual a causa que les autoritats populars han fet tot el possible per impedir l'escolarització en català, de manera que moltes famílies han quedat sense poder escolaritzar els seus fills en l'opció de la llengua pròpia, exactament més de 14.000 alumnes. Són dades del 2008 perquè el Govern valencià no dóna mai dades d'escolarització, probablement perquè serien impresentables des del punt de vista de l'equitat lingüística.

I parlant d'equitat, el Ministeri d'Educació espanyol informa que ha rebut vint-i-cinc peticions amb la documentació correcta de famílies que volen rebre els sis mil euros per a enviar els seus fills a estudiar en espanyol. En canvi, hi ha milers de xiquets que no poden inscriure's en les línies en català. Quan el Ministeri estableix les condicions d'igualtat d'accés en l'escolarització de les llengües, només té en compte les que es demanen en castellà, que són una minoria, i menysprea els milers que ho reclamen en català, que en són la majoria.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, valorant aquesta situació de discriminació diu: “Crec que no és cap secret: ací al País Valencià tothom que vulga estudiar en castellà, pot fer-ho. I considere que algú deu haver fet pressió per aconseguir que algunes famílies es mobilitzassen. Doncs només s'hi han apuntat vint-i-cinc casos. És un fracàs de part seua. I vull dir una altra cosa. És més que demostrat que els xiquets que estudien en la línia en valencià surten parlant les dues llengües. No passa igual amb els alumnes que estudien en la línia en castellà. Surten sense saber parlar en valencià. En fi, em semblaria fatal per al país que es destinassen aquests diners a això, tal com està l'economia en aquest moments. Ho trobe un despropòsit.”

Com creu el Sr. Wert que ens hem de sentir els «espanyols» que parlam una altra llengua i que trobam impediments perquè els nostres fills puguin estudiar en la nostra llengua? Potser que no som tan espanyols com ens voldria? Tal vegada no som els espanyols que s'espera? Per ventura la nostra espanyolitat no és completa, o és de segona categoria, amb menys drets? O és que en definitiva no ens volen tal com som? És a dir, que deu ser cert que no som espanyols. No hi ha al País Valencià prou places escolars per inscriure els alumnes en la línia en català al començament de l'escolarització perquè la Generalitat Valenciana no li dóna la gana de crear-les perquè diu que no hi ha prou demanda (!) i els havia acabat enviant a la línia en espanyol. El projecte del ministre Wert no preveu cap compensació, en aquest cas. Cap valencianet rebrà els 6.000 euros per estudiar en valencià.

A les Illes Balears s'han enviat tres expedients per rebre els doblers per a fer estudiar els fills en espanyol a l'escola privada, perquè diuen que a la pública no n'aprenen prou. A Galícia tenim quatre casos més i a Catalunya tres. En total, 35 expedients rebuts a tot l'estat espanyol amb la documentació correcta: 3 de Catalunya, 3 de les Illes, 25 al País Valencià, 4 de Galícia i cap de Navarra. Això és diu legislar per la majoria. 

Acció Cultural de Menorca

recitant reivindicant Joan Vinyoli

Acte d'homenatge a un dels grans poetes catalans del sxx. Els autors menorquins li reten un reconeixemnt i reciten una selecció dels seus poemes. Casa de Cultura de Ciutadella. Dissabte 27 de desembre de 2014 a les 20h. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella.

Rompre barrots

No us ho perdeu!

Francesc Calvet, fundador d'ACM

Queden pocs dies perquè l’exposició de l’obra artística de Francesc Calvet (Barcelona, 1947-Es Castell, 2004) tanqui ses portes al Museu de Menorca: “Fins aquí. Quaranta anys de creació (1974-2004)". Convé recordar-ho per si qualcú encara no hi ha passat. Des d’ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA ho volem fer avinent, entre altres raons, per mostrar la nostra admiració i el nostre agraïment a la persona que va entendre la tasca de l’home com a un desplegament de creativitat en la construcció d’un món millor per a tothom. Al servei dels valors humans va posar la seva gran capacitat artística. També va ser un gran activista cultural, que col·laborà en recitats de poesia i teatre, en l’organització de cicles de conferències; va idear i impulsar els Encontres de Poetes dels Països Catalans que es celebraven a Es Castell, etc. 

En Quico Calvet era ben conscient que lluitar per la transformació de la realitat en la direcció de la democràcia i la justícia social suposa fer-ho no sols en el terreny polític i econòmic, sinó paral·lelament, en el que correspon d’una manera genèrica a la superestructura. Però per transformar la realitat –o si més no per estar en condicions de fer-ho-, cal comprendre la realitat mitjançant una nova òptica. Llavors, pels anys 70, es parlava del “sistema” i de la lluita contra ell (avui se’n torna a parlar, i de “la casta”...). Per sistema s’ entenia el mecanisme d’opressió dels homes i dones concrets, és a dir, l’existència de relacions de poder com a forma de realitzar la vida social. I es considerava que tant sota l’esclavisme, el feudalisme o el capitalisme avançat, la persona humana concreta continuava essent, en tant que subjecte històric, igualment alienat i oprimit. No hi hauria gaire diferència, des d’aquesta perspectiva, entre el que proposava Sòfocles (Antígona) i Samuel Beckett (Tot esperant Godot): la penetració en la circumstància elemental humana.

Se somiava (?) d’ aixecar des de les ruïnes de l’art burgès agònic un art nou que tingués com a finalitat trencar l’escissió entre art i quotidianitat, tot cercant dissoldre l’art en la realització individualitzada de cada home i de cada dona concrets; a la recerca, doncs, de la mort de l’art, en el naixement d’un nou subjecte històric més emancipat. En aquest gran objectiu, l’art havia de col·laborar en el procés per a la transformació de la vida i de la nostra pròpia vida. Art i política? No exactament: No subordinant-se a la política, l’art l’estetitza, li incorpora allò que en la realitat hi ha de festa, de plaer, enfront dels qui fan del treball polític una variant de la religió, avorrida, messiànica, dogmàtica i autoritària. Introdueix la imaginació en la realitat, la fantasia en la història, l’element lúdic en l’acció revolucionària. En una paraula, permet davallar de l’element abstracte (la humanitat) al concret (els homes individuals), reintegrant les seues lluites al lloc en què els hòmens viuen: llur quotidianitat. (Jenaro Talens: Escriptura i ideologia: treball artístic i pràctica política. Quaderns 3i4. València, 1979; p.26).

Va ser precisament a ca seua, al núm. 57 del carrer del Rosari, on ens vam reunir durant l’estiu de 1995 per formar Acció Cultural de Menorca, que finalment va tenir acta de naixement el 9 d’octubre d’aquell any i començà les seues activitats. No solia faltar mai a les reunions, en Francesc no tenia vessa en la feina per la llengua i la cultura catalanes i pels nostres drets nacionals. Malauradament, la seva desaparició va coincidir amb el final de la 1ª etapa d’ACM, que vam refundar el juliol de 2009.

La força d'un somni

Poesia en primícia