Diu la saviesa popular
que s’agafa més prest un mentider que un coix. Per tal de comprovar la
sinceritat dels polítics d’un partit, pot servir la mesura consistent a veure
què fa aquest partit allà on governa. Si qualcú a aquestes altures encara no
sap que el PP diu defensar la llibertat de llengües però, de fet, ofega el
català allà on pot fer-ho, i si qualcú encara es creu les mentides que diuen
sobre el TIL des del Govern balear, en tindrà prou observant quina és la
política que segueix la Generalitat valenciana, de la qual l’oposició, els
sindicats i l’entitat Escola Valenciana demanen la dimissió de la consellera.
El motiu és que un altre
curs escolar, i ja en van molts!, milers d’alumnes no podran estudiar en
valencià. En unes declaracions de premsa el 21 d’agost passat, el portaveu de
Compromís a les Corts valencianes, Enric Morera, explica que la política
en educació del Consell deixarà en el curs que comença 14.000 xiquets i
xiquetes sense la possibilitat d'estudiar en valencià.
Segons Morera, “el
govern valencià va en contra de la llengua pròpia del seu territori i nega un
dret bàsic a milers de xiquets i xiquetes, que no poden estudiar en la seua
llengua”. El síndic de Compromís considera que es tracta “d'un atac molt greu
al valencià, i demostra una vegada més, que el PP no vol que la nostra llengua
siga una llengua de l'ensenyament i que siga una llengua de futur i de
convivència i per això frena les línies en valencià, negant a milers de pares i
mares un dret fonamental i bàsic com és poder triar la llengua en què volen que
els seus fills i filles estudien”.
Tot açò palesa la
situació de caos i d'improvisació en el sistema educatiu públic valencià,
l’exemple del qual segueix mesellament el govern de Bauzá. Parlen de defensa de
la llibertat de triar llengua en l’educació quan es tracta d’anar a favor del
castellà i es manifesten contra presumptes imposicions en altres territoris
(els jutges caben de desestimar, per enèsima vegada, les queixes d’una ínfima
minoria de pares a Catalunya que reclamaven ensenyament exclusiu en castellà),
però quan es parla del català, no diuen res. Per cert, de l’anglès tampoc no en
diuen res. A diferencia de les Illes Balears, allà no necessiten emprar-lo com
a subterfugi per carregar-se el català.
Tanmateix, al País
Valencià com a les nostres Illes, per sort encara no hi manquen entitats que
treballen dia a dia per dignificar la nostra llengua en el món de
l'ensenyament.
ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada