Joan Melià i Francesc Florit, divendres passat al Cercle Artístic de Ciutadella.

Al llarg de la seva intervenció Melià va aportar nombroses dades relatives als usos lingüístics de la població de les Illes Balears i als canvis soferts en els darrers 20 anys. Uns canvis que, al marge d’interpretacions positives o negatives, constaten un paisatge lingüístic divers i complex, força diferent al que van conèixer els nostres pares o avis, reflex de la societat actual.

Precisament, Melià va posar en evidència –amb xifres i no amb simples especulacions- com l’ensenyament en català ha tingut un impacte social i uns efectes molt positius, tant per assegurar el coneixement de la llengua pròpia per part de la població autòctona, com per transmetre-la a la població immigrada, fent possible així la seva integració i la cohesió social. Gràcies al model educatiu, que ara la LOMQE amenaça de trencar, s’ha aconseguit que la gran majoria de la població illenca, sigui quina sigui la seva procedència, almanco entengui la llengua catalana. 

Un exemple més de l’èxit d’aquest model educatiu és el fet que en 20 anys s’hagi invertit el percentatge d’ús de la llengua a les proves de selectivitat. Si als 90 el percentatge d’alumnes que utilitzaven el català just superava el 20%, al 2012 eren més del 80% els estudiants que la feien servir. 

El professor de la UIB considera que l’experiència d’aquests anys d’ensenyament en català i la confiança generada entre els professionals de l’educació, i també entre les famílies, implica un rebuig a la reforma educativa del govern del PP. Alhora, però, insisteix que difícilment es pot recuperar el terreny perdut i que s’obre un horitzó de conseqüències difícils d’avaluar.