Més de 10 milions

El català supera els 10 milions de parlants

Decàleg per a un nou esTIL

Una de les moltes assemblees de professors de Menorca acaba de redactar aquest decàleg que Acció Cultural també fa seu i que vol difondre.

DECÀLEG PER UN NOU esTIL

1. El fracàs escolar de les Balears és producte del seu model econòmic, no de la immersió lingüística.
   
   
2. L'ensenyament en llengua catalana ha suposat una bona eina de cohesió social, un model consensuat durant més de 30 anys que ha integrat l'alumnat nouvingut.
   
   
3. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, es troba encara en una clara situació de desaventatge per açò necessita de la compensació de l'escola per al seu ús social.
   
   
4. Des de l'escola sempre hem potenciat l'aprenentatge de l'anglès i creim que s'ha de millorar amb programes seriosos i programats, experimentats i avaluats, com s'havia fet fins ara.
   
   
5. Amb el model actual els alumnes aprenen català i castellà amb resultats equivalents segons les proves realitzades.
   
   
6. Els centre tenen realitats ben diverses i els Consells Escolars han de treballar adequant els objectius a la seva realitat.
   
   
7. L'aprenentatge de l'anglès no només depèn del sistema escolar sinó del context social i cultural favorable a l'aprenentatge de llengües.
   
   
8. La imposició de forma precipitada de l'anglès com a llengua de matèria farà augmentar el fracàs escolar, i provocarà una disminució dels continguts donats.
   
   
9. Els centres necessiten els recursos materials, doblers i professorat preparat per implantar el trilingüisme a les escoles.
   
   
10. Qualsevol modificació important de l'educació ha de comptar amb el consens de la comunitat educativa.

La Generalitat contra 14.000 alumnes valencians que volen ensenyament en la seua llengua pròpia

Diu la saviesa popular que s’agafa més prest un mentider que un coix. Per tal de comprovar la sinceritat dels polítics d’un partit, pot servir la mesura consistent a veure què fa aquest partit allà on governa. Si qualcú a aquestes altures encara no sap que el PP diu defensar la llibertat de llengües però, de fet, ofega el català allà on pot fer-ho, i si qualcú encara es creu les mentides que diuen sobre el TIL des del Govern balear, en tindrà prou observant quina és la política que segueix la Generalitat valenciana, de la qual l’oposició, els sindicats i l’entitat Escola Valenciana demanen la dimissió de la consellera.

El motiu és que un altre curs escolar, i ja en van molts!, milers d’alumnes no podran estudiar en valencià. En unes declaracions de premsa el 21 d’agost passat, el portaveu de Compromís a les Corts valencianes, Enric Morera, explica que la política en educació del Consell deixarà en el curs que comença 14.000 xiquets i xiquetes sense la possibilitat d'estudiar en valencià.

Segons Morera, “el govern valencià va en contra de la llengua pròpia del seu territori i nega un dret bàsic a milers de xiquets i xiquetes, que no poden estudiar en la seua llengua”. El síndic de Compromís considera que es tracta “d'un atac molt greu al valencià, i demostra una vegada més, que el PP no vol que la nostra llengua siga una llengua de l'ensenyament i que siga una llengua de futur i de convivència i per això frena les línies en valencià, negant a milers de pares i mares un dret fonamental i bàsic com és poder triar la llengua en què volen que els seus fills i filles estudien”.

Tot açò palesa la situació de caos i d'improvisació en el sistema educatiu públic valencià, l’exemple del qual segueix mesellament el govern de Bauzá. Parlen de defensa de la llibertat de triar llengua en l’educació quan es tracta d’anar a favor del castellà i es manifesten contra presumptes imposicions en altres territoris (els jutges caben de desestimar, per enèsima vegada, les queixes d’una ínfima minoria de pares a Catalunya que reclamaven ensenyament exclusiu en castellà), però quan es parla del català, no diuen res. Per cert, de l’anglès tampoc no en diuen res. A diferencia de les Illes Balears, allà no necessiten emprar-lo com a subterfugi per carregar-se el català.

Tanmateix, al País Valencià com a les nostres Illes, per sort encara no hi manquen entitats que treballen dia a dia per dignificar la nostra llengua en el món de l'ensenyament.

                        ACCIÓ CULTURAL DE MENORCA

Versos per la llengua

Presentació a La Margarete, amb lectura dels poetes i acompanyament musical de Pau Marques, tot un luxe.

 

Conferència de Ramon Sistac

Per a les persones que no hi vàreu poder assistir, aquí teniu la conferència de Ramon Sistac. Disculpau que la imatge no sigui òptima, però hem cregut oportú compartir-la igualment, ja que el so és prou clar i el que exposa el conferenciant és molt interessant d'escoltar.

Versos per la llengua, 2ª presentació del poemari

Ramon Sistac i el català de la Franja d’Aragó

Acció Cultural de Menorca ha convidat Ramon Sistac a fer la xerrada d'estiu "La Franja (de Ponent?, d'Aragó), el país que era i no era" aquest dimarts 23 de juliol a les 20:30 h al Molí del Rei (camí des Castell, 53). Ramon Sistac és  professor de dialectologia a la Universitat de Lleida i secretari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La conferència de Ramon Sistac versarà sobre la Franja i la seva situació actual com una àrea adscrita administrativament a Aragó, en especial atenció la seva parla, recentment denominada LAPAO per part del govern d'Aragó.  Sistac no només aportarà una visió científica a l’anàlisi del català de la Franja i de la seva situació legal, social, etc., sinó que hi aportarà la seva mirada com a parlant mateix de la Franja. 

Al final de la xerrada hi haurà un tast de productes de custòdia del territori.

Amb la col·laboració de l'Editorial Punctum.

Ramon Sistac (Barcelona, 1958).

Llicenciat el 1980 i doctor en Filologia Catalana el 1987 per la Universitat de Barcelona (premi extraordinari de doctorat de la Facultat de Filologia el 1986-87). Professor titular de Dialectologia Catalana de la Universitat de Lleida (1988), on presta els seus serveis de docència i investigació d'ençà de 1980 (abans Universitat de Barcelona-Estudi General de Lleida) i on ha estat director del departament de Filologia Catalana (1995-2001). Actualment (d'ençà de la seua creació el 1993), hi dirigeix l'Oficina d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu.

És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica, des de 1999) i director de la seva delegació a Lleida (des 2005), membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la International Society for Dialectology and Geolinguistics, la Societat d’Onomàstica i la Societat Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha estat conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1991-1995). És membre del consell de direcció del projecte Atlas Lingüístic del Domini Català de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat investigador de la secció catalana de l’Atlas Linguarum Europæ. Ha dirigit o codirigit diversos projectes de recerca.

Ha publicat nombrosos articles i els llibres El ribagorçà a l'alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993), Sac de Paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995), El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis(1998), De la llengua a les dents (2004) i De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001 (2004).

Originari de la Franja de Ponent (Camporrells, la Llitera), on ha realitzat diversos estudis de dialectologia i sociolingüística, ha desenvolupat tasques d’informador de la Comissió Parlamentària de Política Lingüística de les Corts d’Aragó i és assessor de la Coordinadora de les Llengües Minoritàries d’Aragó i de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És també director de l’àrea de Llengua i Lingüística del Centre d’Estudis Ribagorçans.

Seguidors de l'escriptor de la Franja Jesús Moncada es mobilitzen contra el Lapao i han recollit més de 8.000 signatures a la xarxa

Més de 8.000 persones ja han signat el manifest que vol rebutjar “absolutament” la denominació de “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (Lapao), que la “ignominiosa” llei de llengües d'Aragó, aprovada pel PP i el PAR, dóna al català que es parla a la Franja de Ponent, en una iniciativa promoguda a la xarxa per lectors de l'escriptor de Mequinensa (Baix Cinca) Jesús Moncada. Rere l'epígraf “Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a la Lapao”, el text alerta que anomenar així la llengua catalana “no és només un insult per als parlants, sinó també una estratègia de desmembrament d'una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna''.

El text, molt breu, denuncia que “el genocidi cultural que s'està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d'arreu''. En aquest sentit, remarca que Moncada va ser un “gran artesà de la llengua'' en aportar una gran diversitat de mots i expressions del català occidental, per la qual cosa es considera que va enriquir el vocabulari i va crear lligams entre els territoris de parla catalana, que, lamenta el text, “sistemàticament s'intenten trencar”.

Moncada, que va morir el 2005, és considerat un dels grans escriptors en llengua catalana de les últimes dècades, amb novel·les com ara Camí de Sirga, que ha estat traduïda a quinze idiomes. El 2001 li van donar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i fins i tot el 2004 va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses.

El ministre d’Educació i Cultura J.I. Wert, entrevistat divendres passat a Catalunya Ràdio, reconeixia tot rient que “el Lapao” és català. Si una cosa semblant succeíx al castellà o espanyol, se li gelaria la rialla. Però és evident que la destrucció idiomàtica duita a terme pel PP només afecta la llengua catalana.

Garnarem, va dir aquell

Avui m’agradaria escriure com parlava Joan Fuster -ja sé que estic demanant massa- per dir que tot açò de les modalitats baléàs i de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i del trilingüisme a l’escola made in Bauzá són “collonades”, fruit del “procés de cretinització general progressiva” a què ens sotmet el poder, amb la col·laboració imprescindible d’alguns mitjans de comunicació. Igual passa amb la –h- intercalada en la grafia antihiàtica arcaica, que apareixia en mots com rahó, llehó, atribuhir, rehebre i topònims com Bohí, Tahull, Sanahuja i... Mahó, estimat topònim que sona igual que Maó (sense la lletra muda), però no ben igual que Mahón (pronunciat com ho diria Felipe II, el solitari d’ El Escorial, “sede berroqueña”).

Bobaes, diria el valencià Fuster des del seu exili interior a sa casa de Sueca, no hi ha cap llengua culta que funcioni amb ortografies diferents. Si podem escriure feim i deim en lloc de fem i diem, menj i call en tost de menjo i callo, cantàs o cantés, meua i meva, al·lot i fillet, açò i això..., idò i què més volem? Que no som idiotes.

Si és que a alguns l’autoodi els surt per les orelles! Si fins i tot n’hi ha que s’empegueeixen d’anomenar català l’idioma que parlen. Explicar que a Menorca sempre n’hem dit rallar en pla és tan ver com que rallar és el verb que feim servir per a la comunicació més col·loquial i desinhibida mentre que podem emprar parlar per referir-nos més tost a un registre elevat, culte, formal o com li vulgueu dir. I el pla? Pla és un adjectiu que, cum-alre-no, acompanyava un nom substantiu: “romanç pla” o “pla català” li deien antigament, per contraposar-lo al llatí, idioma de cultura fins ben entrada l’edat moderna. Sense problemes. O és que els extremenys, madrilenys, andalusos, santanderins, etc. amaguen el nom de castellà o espanyol per referir-se a l’idioma que parlen? S’imaginen una llei de llengües a Extremadura que definís el parlar d’aquell territori com a IPAOPI (Idioma Propio del Área Occidental de la Península Ibérica)? Un absurd que Kafka ni podia sospitar l’any del seu centenari. O és que, tal vegada, en diuen “vulgar” (sermo vulgaris) o “román paladino” (con el cual suele el pueblo fablar a su veçino, rimava Berceo)? No, ells no tenen manies. Lope de Vega considerava que “el vulgo es necio, y pues lo paga, es justo / hablarle en necio para darle gusto”.

En el fons, allò que de debò interessa als enemics del català és que la nostra llengua pròpia sempre estigui envoltada de polèmiques, que sigui vista per nosaltres mateixos, els seus parlants, com a “conflictiva”. Digau qui, si no és masoquista, voldrà identificar-se amb quelcom que et comportarà problemes, sempre enmig de controvèrsies i discussions, fent maldecap... I, a més, aquesta llengua de segona ja es veu que no serveix per a gran cosa, que és perfectament prescindible...

Em faig aquestes consideracions després de comprovar una enèsima defensa a ultrança de “las modalidades”, en què l’argument suprem ha estat que a Menorca deim garnera i no escombra. Homes de déu, si volíeu trobar un cas emblemàtic n’hauríeu pogut cercar un de millor! Granera (i no garnera, que respon a una pronúncia descurada del mot, com burtesa, bundrell, caterdal, caterdàtic...), en efecte, és molt més emprat al País Valencià, a Menorca i a Mallorca que no el mot escombra. Dit açò, per què havíem de proscriure’l o prohibir-lo en l’ensenyança de la llengua? Si són sinònims, millor saber-los, no?

Item més: agranar, vulgar “garnar”, volia dir, in primis, ‘escombrar grans’ (d’aquí que tinguem “escombra d’era”, que solia ser feta de branques de bruc, per arreplegar els grans de cereals després de batre). I si en volen més aquests presumptes defensors de les modalitats, poden consultar el Diccionari Menorquí, Espanyol, Francès i Llatí, d’Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841) i hi trobaran sis entrades diferents per al lexema “escombr-“ i una per “granera” (per cert, “garnera” no hi apareix).

Tanmateix, raonar amb segons qui és enlaire, perquè, com diu el refrany, demostra “tenir tant de seny (o tant de suc de cervell) com sa granera”.

Joan F. López Casasnovas

Joan Melià i Francesc Florit, divendres passat al Cercle Artístic de Ciutadella.

Al llarg de la seva intervenció Melià va aportar nombroses dades relatives als usos lingüístics de la població de les Illes Balears i als canvis soferts en els darrers 20 anys. Uns canvis que, al marge d’interpretacions positives o negatives, constaten un paisatge lingüístic divers i complex, força diferent al que van conèixer els nostres pares o avis, reflex de la societat actual.

Precisament, Melià va posar en evidència –amb xifres i no amb simples especulacions- com l’ensenyament en català ha tingut un impacte social i uns efectes molt positius, tant per assegurar el coneixement de la llengua pròpia per part de la població autòctona, com per transmetre-la a la població immigrada, fent possible així la seva integració i la cohesió social. Gràcies al model educatiu, que ara la LOMQE amenaça de trencar, s’ha aconseguit que la gran majoria de la població illenca, sigui quina sigui la seva procedència, almanco entengui la llengua catalana. 

Un exemple més de l’èxit d’aquest model educatiu és el fet que en 20 anys s’hagi invertit el percentatge d’ús de la llengua a les proves de selectivitat. Si als 90 el percentatge d’alumnes que utilitzaven el català just superava el 20%, al 2012 eren més del 80% els estudiants que la feien servir. 

El professor de la UIB considera que l’experiència d’aquests anys d’ensenyament en català i la confiança generada entre els professionals de l’educació, i també entre les famílies, implica un rebuig a la reforma educativa del govern del PP. Alhora, però, insisteix que difícilment es pot recuperar el terreny perdut i que s’obre un horitzó de conseqüències difícils d’avaluar.

Del catanyol a l'espanglish

Del catanyol a l'spanglish

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Vam trobar-nos alguns professors en la tancada organitzada pels pares d'alumnes i la Plataforma per l'Escola Pública a l'institut Quadrado de Ciutadella, com van fer molts altres centres d'arreu de les Balears. En aquella trobada va venir la professora Pilar Benejam, sempre disposada i atenta a la realitat educativa tot i la seva jubilació. Parlàvem amb ella dels efectes del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern Bauzà, que alguns amb ironia anomenen ProjecTIL, una bomba a la línia de flotació de la llengua catalana en l'ensenyament. Na Pilar Benejam, més valenta i més crítica que molts dels professors en actiu allí presents, va dir estar completament en contra de l'ensenyament en anglès. La seva explicació anava més enllà del fet que aquest trilingüisme imposat a l'escola pretenia eliminar la immersió lingüística a Primària i arraconar la presència de la nostra llengua a Secundària. Per fer una classe, deia, cal un registre elevat d'ús de la llegua, un domini profund de l'idioma en què s'expliquen, s'argumenten, es debaten, s'exemplifiquen, s'interpreten, s'analitzen... els continguts curriculars amb la terminologia específica de la matèria. No és suficient el B2 d'anglès per donar socials en anglès. Si ja resulta difícil l'aprenentatge i la docència, molt més ho seran si l'instrument principal de comunicació flaqueja. Els alumnes rebrien un model de llengua empobrit que empobreix els continguts, perquè tothom sap que fons i forma van units. Na Pilar Benejam, experta en didàctica de les ciències socials, argumentava que la riquesa lingüística del professor és fonamental per a la qualitat de les seves classes.

Amb aquestes condicions, la imposició del trilingüisme del projecTIL aprofundirà les desigualtats dels alumnes. Per als castellanoparlants perquè l'escola era l'únic àmbit on poden posar en pràctica l'ús, atès que la llengua de convergència en les relacions socials és el castellà. Per als alumnes amb dificultats d'aprenentatge, per suposat. Per als alumnes amb entorns familiars poc estimulants, perquè també és sabut que allà on més llengua aprenen els escolars no és a l'escola sinó fora de l'escola.

Molts pares i alguns professors deuen pensar que equilibrar l'ensenyament entre les tres llengües perquè totes tres siguin vehiculars és una bona pensada. El discurs de l'igualitarisme té tota l'aparença d'una proposta justa i equitativa, a la qual fàcilment hom s'hi pot adherir. Però només en té l'aparença. Tanmateix, repartir les matèries escolars en tres llengües és una decisió bastant insòlita en els sistemes educatius. Evidentment tothom està d'acord que els alumnes han de tenir més bona competència en anglès que no tenen ara (i plena competència en els dos idiomes oficials). Però no ens hem de guiar pels discursos i les bones intencions (bona intenció?) sinó pels fets i els resultats. Bona part de la comunitat educativa (pares, mestres i estudiants) així com la comunitat científica (UIB) han donat arguments prou sòlids com perquè el decret TIL no sigui aplicat, o si més no, sigui profundament modificat i com a mínim ajornat, per permetre un consens més alt. No seria tampoc una mala idea que la posada en pràctica de les idees del Govern es fes d'una manera graduada i pausada. Primer perquè els alumnes que arriben a secundària ja tinguessin un cert bagatge d'ensenyament en anglès per afrontar amb més garantia les matèries que es fessin en aquesta llengua a secundària i, en segon lloc perquè els professors poguessin acreditar i millorar la seva competència lingüística en anglès.

No sé si la nova consellera ciutadellenca coneix els estudis elaborats pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Llengua i escola (2012) i l'elaborat pel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, Sobre el model lingüístic escolar de les Illes Balears (2013). Si no és així convindria, que els llegís amb atenció. Els arguments de tipus identitari -fer l'ensenyament en català perquè aquesta és la llengua pròpia- és un argument de pes que fa servir qualsevol país normal. Però no és l'argument principal. La principal raó de l'ensenyament en pla, com diria la consellera, de la immersió lingüística en pla, és la seva eficàcia pedagògica perquè assegura l'objectiu irrenunciable del nostre sistema educatiu que no és altre que la plena competència comunicativa en les dues llengües oficials. Dit altrament: l'ensenyament desequilibrat a favor del català és la manera d'aconseguir un equilibri en l'ús social entre les dues llengües. Els resultats de les diverses avaluacions així ho avalen. Aquesta paradoxa s'explica senzillament perquè la llengua catalana no es troba en equilibri amb el castellà, sinó més tost en una franca minorització, amb greus problemes de ser present en molts àmbits. Es tracta que tothom domini els dos idiomes perquè no s'obligui a ningú a abandonar la llengua pròpia perquè una part de la població no en té competència i així ser veritablement lliures a l'hora d'usar les llengües. Si no es fa així es condemna a la llengua pròpia a estar cada vegada més arraconada als àmbits de la intimitat (a què em sona açò?).

Un dels símptomes d'aquesta situació és la qualitat de l'idioma, farcit de castellanismes, més acusat entre les generacions joves. En don fe com a professor de català només escoltant els meus alumnes. La pèrdua de genuïnitat del català és avui tan manifesta que en algunes ocasions es té la impressió d'assistir a una autèntica dialectalització de la parla, com un pidgin entre català i castellà que de forma burlesca es referim com a catanyol. Bé idò, entre les modalidades insulares i el catanyol que s'escampa entre els joves, només ens falta que la llengua estrangera que aprenguin els nostres alumnes sigui l'espanglish o inglañol. El panorama és bastant desolador.

conferència de Joan Melià

Cicle de conferències CONEGUEM LA NOSTRA LLENGUA
Joan Melià i Garí

Professor de la UIB

Conferència:

Ús actual del català a les Balears

Passes de pardal, reculades de cranc

Divendres 24 de maig a les 20h

Sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic. Ciutadella

Organitza: Acció Cultural de Menorca

                                      Col·labora: Cercle Artístic

Francesc Florit i Joan Melià al Cercle Artístic  

Per Sant Jordi, Al-Mayurqa i mostra de publicacions i editorials

ACM celebra Sant Jordi amb música popular i una mostra de publicacions i editorials en llengua catalana

El proper dissabte, 27 d’abril, el grup mallorquí Al-Mayurqa actuarà a la Terrassa del Claustre de Maó, convidat per Acció Cultural de Menorca, per a celebrar un Sant Jordi compromès amb les nostres arrels i la nostra cultura.

El grup torna a Menorca després de la desaparició, ara fa cinc anys, de Toni Roig, ànima de la formació. Al-Mayurqa va néixer al 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina, des de llavors ha enregistrat sis CD’s: “Projecte Roig”(1995), “De poetes i altres codolades” (1997), “Anem de gresca”(1998), “Fent camí” (2001), “Amb Coherència” (2004) i “Temps de Revolta” (2007). A mig camí entre tradició i la cançó d’autor segueixen defensant el seu compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat.

A més del concert, però, els qui s’atraquin a la Terrassa des Claustre també podran posar-se al dia de les novetats editorials de Menorca ja que a partir de les 19.30h hi haurà una exposició de publicacions i editorials en català.

Esperam que passeu una bona estona acompanyats de literatura i música, i molt millor si us animau a ballar!

Organitza: ACM                                

Col·labora: Es Claustre i Ajuntament de Maó

temps de manifestos

Enllaçats per la llengua

Francesc Florit Nin 
Acció Cultural de Menorca


 Temps de manifestos: feina, habitatge, salut, educació i llengua. Manifestacions i proclames sempre n'hi ha, però ara proliferen. La propera és dissabte dia 9 a les 20 h a Es Mercadal per la nostra llengua. Les demandes de concentració, de signatures i altres demostracions de força se succeeixen cada dos dies. Pel transport aeri, per la sanitat, per l'educació, per l'habitatge, per les carreteres, pel PTI, per la llengua...Tothom demana el teu suport. Els correus electrònics treuen fum, els twiters van que piulen i facebook en va ple. La gent, en veure que els governs i els parlaments no responen als problemes i als reptes que més ens preocupa, sent la necessitat de manifestar-se més enllà del vot en unes eleccions. Dóna la impressió que els governs actuals actuen contra la població; que les iniciatives polítiques en lloc de facilitar la vida dels ciutadans la dificulten; que les lleis serveixen per perpetuar injustícies i afavorir els poderosos. Tot plegat tenim una sensació d'opressió que indigna i rebel·la. Heus aquí els motius de tanta manifestació. Es constitueixen a tal efecte grups organitzats de persones que estiren el carro de les reivindicacions, com la plataforma dels indignats, la dels afectats per desnonaments, la del transport, la de l'educació pública, la de la llengua... La Plataforma Enllaçats per la llengua neix com a conseqüència dels atacs del PP contra el català. La gent se sent agredida en els seus drets. Els demòcrates veiem com es recula en les llibertats guanyades per les lluites de dècades. Els ciutadans s'adonen que les retallades socials, laborals i culturals també van acompanyades de retallades lingüístiques. La majoria d'aquestes retallades són justificades pels governs (espanyol, balear o local) com a necessàries per les dificultats econòmiques. Però en realitat es tracta d'imposicions ideològiques. Vivim un retorn a les estructures i a les maneres antigues, una regressió gairebé franquista, un retrocés a l'Espanya centralista, casposa, castrense, beata i taurina. I en aquest model conservador de l'estat espanyol no hi tenen cabuda ni la pluralitat ni la dissidència, ni la diversitat ni el pacte. A l'Espanya de Wert, de llengües “espanyoles” només n'hi ha una. Les altres, com la nostra catalana, són vistes com a curiositats que ens entestam a mantenir. Davant aquestes agressions, per tot arreu dels Països Catalans, es faran actes de protesta, de reacció, de celebració de la llengua que compartim. L'escomesa contra la llengua catalana forma part d'aquesta estratègia espanyolista de retallades socials, laborals, culturals i, ja que hi som, també lingüístiques. Tot va en un mateix paquet de degeneració democràtica. Les majories polítiques no haurien de fer-se valer com una eina per subjugar les majories socials. En la qüestió de la llengua, açò és clamorosament injust. Fa cosa d'un parell d'anys el gruix majoritari de la societat civil de les Balears es va posar d'acord per aprovar un milenar d'accions per afavorir la llengua catalana en el marc del Consell Social de la Llengua. Un acord fet per tots els grups polítics (excepte el PP), la Federació d’Entitats Locals de les Balears, el Consell Escolar de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears, l’Obra Cultural Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut Menorquí d’Estudis, Acció Cultural de Menorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Músics per la llengua, el Gremi d’Editors, el Moviment Escolta, la Fundació Esplai, el Moviment de Renovació Pedagògica de Mallorca i el de Menorca, els Joves de Mallorca per la llengua, l’Associació Premsa Forana, la Confederació d’Associacions de Vesins, STEI-i, CC.OO., UGT, la CAEB, i altres. Més d'un centenar. Totes aquelles mesures aprovades van ser ignorades pel govern del PP quan va accedir novament al poder, en una clara demostració de menyspreu a les majories socials que la seva majoria política legalment permet d'ignorar. Legalment, però potser no tant lícitament. És lícit legislar contra la llengua i la cultura pròpia, històrica d'una comunitat? Entre allò legal i allò lícit hi ha una diferència cabdal en la vida política. Podríem dir que hi ha opcions polítiques que esdevenen la nova legalitat però que difícilment es poden justificar des del punt de vista de l'ètica i la moral. Ara ens trobam en aquest mateix pas: uns governs que legislen en contra de la població i que davant els seus ulls aquests governs perden tota la confiança i el sentit lícit. La ciutadania més conscienciada no pot tolerar les retallades en drets lingüístics que perjudiquen greument l'estatus de la llengua catalana, de la mateixa manera que indignen les retallades en drets socials i laborals, com sulfuren la retallades en l'educació pública i en la sanitat. I tot açò no té res a tant veure amb la crisi econòmica sinó més tost en l'estafa política que ens volen fer patir. I els intents d'arraconar la llengua catalana forma part d'aquesta estratègia ideològica de robar-nos la dignitat com a poble. No ho consentirem i ho proclamarem ben clar dissabte dia 9 a Es Mercadal en un acte d'afirmació de la nostra parla.

Maria Àngels Gornés canta a Maó: Una vetlada de música, poesia i compromís a l’Orfeó Maonès

Maria Àngels Gornés canta a Maó: Una vetlada de música, poesia i compromís a l’Orfeó Maonès Acció Cultural de Menorca presenta Maria Àngels Gornés en concert a l’Orfeó Maonès aquest divendres, 18 de gener, a les 21:30 h. Maria Àngels Gornés torna als escenaris aquest divendres amb motiu de la Diada del poble de Menorca. Acompanyada dels músics, Lluís Gener, Nicolau Espinosa, Violant Menorca, Guiem Soldevila i Moisès Pelegrí, presentarà noves composicions i els seus temes clàssics més coneguts. Arran de l’èxit del concert de 2011, amb gran repercussió a les xarxes socials, Acció Cultural de Menorca va proposar a la cantautora fer un concert a Maó, on fa temps que no actua. Maria Àngels Gornés és una cantautora compromesa amb la llengua i la cultura de Menorca i la preservació del seu paisatge. A través del seu folk d’inspiració mediterrània recupera poemes de poetes menorquins com Gumersind Riera, Pere Gomila o Pere Xerxa per fer-ne un lectura molt personal i autèntica. I així, compromís i poesia es fusionen en un barreja de gran sensibilitat i força. En el concert cantarà els seus clàssics de sempre (A les vuit del matí, Els secrets de la terra, Cala en Turqueta ) i algunes composicions noves com per exemple, El Saule Trist o Dansa. Maria Àngels Gornés ha publicat dos àlbums, Menorca et dec (1982), i Entre boires (2002), i actualment n’està preparant un tercer, encara sense data d’edició. Acció Cultural de Menorca expressa la seva satisfacció per haver impulsat la celebració del concert de Maria Àngels Gornés a Maó amb motiu de la Diada del poble de Menorca, en un època en què la llengua pròpia de l’illa es veu qüestionada i bandejada en molts àmbits, fins i tot en el dia de la celebració de la identitat i les arrels del menorquins i les menorquines. Per aquest motiu, a banda de l’actuació musical de Gornés i de la resta de músics que l’acompanyaran, al llarg de l’acte es farà lectura d’un manifest reivindicatiu. Les entrades anticipades es poden adquirir a un preu de sis euros a la Llibreria Fundació de Maó, a Alaior a Ca na Divina, a Sa Llibreria des Mercadal, a Ferreries a Sa Llibreria i a Ciutadella a la Llibreria Punt i apart. El dia del concert les entrades es podran adquirir per 8 euros. Col•laboren en l’organització del concert: Orfeó Maonès i la Cadena Ser Menorca.

Maria Àngels Gornés: la veu dels poetes

Arran de l'èxit que tingué el concert que la cantant Maria Àngels Gornés va tenir el 23 de desembre del 2011 a Ciutadella va animar a Acció Cultural de Menorca de repetir aquell concert a Maó per a aquest divendres dia 18 de gener al teatre de l'Orfeó Maonès. Aquell concert de Ciutadella fou possible gràcies a una colla d'amics que volien retre un merescut homenatge a la cantautora. Maria Àngels Gornés ha estat la veu de la poesia menorquina, en una correra musical coherent i plena de bones cançons, discreta i sensible. Tal com ha dit el poeta Pere Gomila, “ella ha estat la veu, esplèndida, sensible, compromesa, que ha sabut cantar la poesia de Menorca, des de Ruiz i Pablo als nostres dies, amb la puresa i el gust dels millors cantautors”. Gràcies a la seva feina de musicar les lletres dels nostres poetes na Maria Àngels Gornés ha sostret la poesia del reducte dels lletraferits i les ha fetes conegudes i fins i tot populars. Si fa unes dècades els poetes catalans es van significar per erigir-se en un dels puntals de la reivindicació de la llengua catalana en una llarga lluita de redreçament cultural, ara que tornam patir una política en contra de la nostra llengua, la veu dels poetes a través de la música creada per intèrprets torna a presentar-se com una de les forces més clares per reclamar la llengua. La periodista Esther Mascaró, que la va escoltar en aquell concert, diu “Tot el concert va ser un regal. La veu de na Maria Àngels, més plena i poderosa que mai, i ella, tan menuda i suau, amb aquella força i convicció dalt l’escenari, cantant amb aquella determinació, amb aquell coratge…, trob que va ser el seu millor concert!” Si la música és preciosa i la seva veu tan dolça, les lletres que la cantant ha triat sempre tenen aquell rerefons d'una mirada posada en els valors de la terra: la llengua, la lluita ecològica, l'estima pel patrimoni... Aquest és el plus magnífic que na Maria Àngels Gornés ha donat al seu art. Ara torna a ser necessària aquesta mateixa actitud de fermesa i compromís amb la llengua i amb la cultura, des de la sensibilitat i l'amor. És si fa no fa la mateixa empenta que portat una rica tradició de la música cantada en la nostra cultura catalana. Maria Àngels Gornés se suma a una llista memorable de cantautors com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Serrat, Ovidi Montllor per citar els més coneguts que han esdevingut clàssics. Tots ells, i també la cantant ciutadellenca han mantingut viu el caliu de la llengua en temps difícils. I tots ells han pouat l'aigua fresca de la poesia, possiblement el més fràgil i el més antic art de la humanitat, però també el més profund, el que tradueix l'ànima dels pobles i de les persones, el que interpreta els signes dels temps. I ara torna a ser temps de dir qui som i qui volem ser. En aquest sentit animam la gent a assistir al concert de na Maria Àngels Gornés. Amb aquest acte feim una crida als menorquins perquè prenguin consciència d'aquesta política lingüicida contra la nostra llengua i que no renunciïn a la llengua pròpia d'aquesta illa. Ens adreçam al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia. Amb la música feta cançó demanam a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible que siguem respectuosos amb la diversitat lingüística, i alhora defensem la nostra identitat cultural. Gràcies Maria Àngels per la teva generositat artística. Francesc Florit Nin Acció Cultural de Menorca

El café sobre llengua i poesia