CAFÈ PER LA LLENGUA

EL CAFÈ PER LA LLENGUA SOBRE LLENGUA I TEATRE EN IMATGES I PARAULES

Cada dia més pobres

Marta Fuxà Vidal

Acció Cultural de Menorca

En menys d’una setmana s’han produït dos fets extremadament greus per a la projecció exterior de la cultura feta des de Menorca, Mallorca i de la resta de territoris insulars.

 D’una banda, el tancament –el passat cap de setmana- de l’Espai Mallorca, un punt de trobada i de promoció per als artistes de les Balears ubicat a Barcelona. Per què a Barcelona? No només pels lligams històrics, socials i culturals, sinó perquè la població catalana és una de les ciutats europees més rellevants, més actives i més conegudes a Europa. S’ha deixat perdre, per tant, un aparador excel·lent per a l’intercanvi d’idees entre els creadors illencs i altres artistes no només d’origen català, sinó també internacional.

De l’altra, la decisió del Govern –feta pública aquest dimecres- de treure les Illes Balears de l’Institut Ramon Llull. En aquest cas, no es tracta només d’acabar amb la projecció exterior de la cultura catalana feta a les Illes o des de les Illes, sinó també de rompre lligams amb la resta de territoris que comparteixen llengua i cultura. Es redueix així la possibilitat de fer visible i d’internacionalitzar la nostra cultura, els nostres artistes, i de retruc es trenca un dels pocs símbols d’unitat de la llengua catalana com era l’IRL, un organisme de trobada de catalans, valencians i balears.

 Malauradament, una vegada més la crisi econòmica serveix d’excusa per acabar amb projectes fonamentals per a la pervivència, la continuïtat i l’impuls de manifestacions artístiques diverses. Ara bé, no hem de caure en el parany de creure que totes aquestes accions són fruit només de la situació econòmica; rere les decisions del Govern de les Illes Balears  hi ha sobretot motius ideològics i/o partidistes.

És una llàstima que una vegada més, doncs, els nostres representants polítics tractin la llengua i la cultura com si fos una mercaderia al servei dels seus interessos i de la seva ideologia obviant, fins i tot, criteris científics (la llengua és de tots, però no tothom pot parlar de qüestions que pertanyen a la lingüística o a la filologia) i es deixin endur per criteris sectaris i partidistes.

Però no només ataquen la llengua catalana, també maten la cultura. I un poble sense cultura, aïllat i reclòs en ell mateix és un poble sense futur. Què se n’ha fet del lema la cultura ens fa lliures?

Tant de bo que aquestes dificultats serveixin de revulsiu per a la creació literària i cultural arreu de Menorca i de les Illes Balears!

Els noms que ens singularitzen

Els noms que ens singularitzen.

 Raons i disbarats sobre Maó-Mahó-Mahón

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

La toponímia, com a part de l'onomàstica, identifica i personalitza els éssers i els llocs amb una designació unívoca. Són els noms propis. Tothom se sent gelós del seu nom i ningú no té dret a llevar-l'hi, a canviar-l'hi, a adaptar-l'hi. El nom que identifica llocs i persones són els noms irrenunciables. Cada lloc té un nom, cada persona té un nom i aquests noms són propis i intransferibles, que ens fan singulars. Quan algú pretén canviar de nom un altre, no fa altra cosa que menysprear-lo, per rebaixar-ne la condició i així arrabassar-li la persona que és. Açò mateix van perpetrar els nazis als camps de concentració: llevar els noms propis als presos i posar-los un número. Així ja no mataven persones sinó elements numerats. Banalitzaven el mal i el mal era fàcil de cometre. Llevar el nom propi era, idò, la passa prèvia al seu extermini.

Quan ja haurem perdut la pròpia manera de ser, serem més manipulables, deixarem de ser poble per ser carn d'electors numèrics. Serà més fàcil ser governats pels polítics irresponsables. El que l'ajuntament de Maó aprova respecte a la doble oficialitat del seu topònim no deixaria de ser una anècdota, sense més transcendència, si no fos per la càrrega ideològica que duu i per anar acompanyat de tot un seguit de mesures que clarament atempten contra la llengua catalana. Direu que la comparació resulta improcedent per dramàtica. Potser. Pot ser.

Fa ben poc, alguns dels nostres polítics irresponsables es van enfartar de dir que la política lingüística que dictaven no anava contra la llengua catalana. Ah no? Idò ens ho haurien d'explicar millor perquè la gent no ho entén. El govern Bauzà es caracteritza per la croada anticatalana, a més de la seva ineptitud per resoldre la crisi econòmica.

Per què un topònim ha de tenir una versió original i una versió adaptada en els usos oficials? A ben pocs llocs del món hi ha una doble oficialitat en la toponímia. Tampoc passa a l'Espanya monolingüe, la que coneix i usa una sola llengua, la castellana. Però tampoc passa a altres països plurilingües, com Suïssa, perquè allí els topònims de cada llengua són les úniques formes oficials.

Les formes bilingües de les indicacions són una manera de facilitar la informació en zones on hi ha una presència o un trànsit notable de persones en llengües força diferents. Però aquest no és el cas. La qüestió del nom de Maó/Mahón només afecta els usos oficials, és a dir la documentació oficial, indicacions, etc, i açò vol dir un ús restringit. Quan dues llengües són tan pròximes com és el cas del català i el castellà (per l'origen comú, pels contactes històrics, per la influència demogràfica, etc.) les formes dobles són ridícules (aeroport/aeropuerto). La preservació de les formes genuïnes dels topònims en la llengua del territori no només enriqueix la realitat sinó que fomenta la tolerància. Ara agraïm saber que la ciutat del País Basc sigui Donosti, o que la capital de Galícia sigui A Coruña. I açò no va en perjudici del castellà. El castellà no perd res a conèixer i respectar les formes pròpies de les altres llengües. Aquest és l'esperit que s'espera de la gent oberta, tolerant i democràtica. La preservació del topònim Maó com a única forma oficial no atempta contra cap dret lingüístic de les persones, perquè les persones mantenen el dret d'anomenar la ciutat en la llengua que vulguin. Aquest és el criteri de la UNESCO: que els noms de lloc d'arreu del món conservin la seva personalitat com a patrimoni immaterial de la humanitat, perquè aquestes formes genuïnes, i no les traduïdes o adaptades, informen de l'origen i expliquen la història. Per què els costa tant d'acceptar les denominacions genuïnes, sense fer-ne més problemes?

La doble oficialitat del topònim no tindria més importància si hi hagués una política lingüística encaminada a salvaguardar la llengua del territori, la catalana. Però és justament al contrari perquè patim una situació de minorització de la nostra llengua i una política hostil. La doble oficialitat que acaba d'aprovar l'ajuntament no és per equilibrar els usos socials i històrics, com ha argumentat el grup municipal del PP. Si fos així, llavors per què no reequilibren també tants d'altres àmbits i usos on el català es troba tan desequilibrat? Es tracta d'una mesura més aprovada sense consens polític i social i en contra dels dictàmens científics de la Universitat.

D'altra banda, és clar que tenim problemes més greus i més urgents. Aleshores, per què se'n crea un de nou? Resulten curiosos i molt simptomàtics els arguments del regidor Gornés, el mateix que al Parlament va defensar la rebaixa del català a llengua meritòria en lloc d'imprescindible per accedir a la funció pública. Diu que “Mahón” és la marca que universalitza la nostra ciutat, perquè dins els seus valors no hi cap que la llengua catalana pugui aspirar a cap universalitat, diguem-ho clar: que tot ha de passar per la duana de la llengua de l'Estat. A més, com que mig món és tonto i l'altre mig ho sembla, ningú mai no entendrà que la marca Maó i Mahón és la mateixa. Perquè per a aquesta només hi pot haver una sola manera de ser espanyol. Els qui defensam una postura diferent a la seva som uns intransigents. També deuen ser intransigents la Universitat i la UNESCO justament perquè proposen tot el contrari del que diu el PP que ens governa.

Si traslladam aquesta mateixa polèmica a qualsevol altre topònim major de Menorca, la cosa es torna ridícula, com en el fons ho és aquesta doble oficialitat de Maó. Ciutadella/Ciudadela, Es Migjorn Gran/ San Cristóbal, Alaior/Alayor, Es Castell/Villacarlos... No té sentit, perquè el nom oficial és un i els usos socials són molts. Per què a Maó ha agafat tanta virulència?

Alguns pensen que tampoc no n'hi ha per tant amb tot aquest enrenou . Certament, no n'hi ha per tant fins que veus que, a més del topònim, també posen traves a aprendre la llengua a l'escola d'adults, quan rebaixen la condició de llengua oficial, quan eliminen serveis de suport a la llengua, quan anomenen en el BOIB la llengua catalana com a “l'altra llengua no castellana”, quan es carreguen la immersió lingüística a l'escola, quan desactiven el Consell Social de la Llengua, i tantes altres mesures que a poc a poc minen l'ús i la vitalitat de la llengua pròpia d'aquesta terra.

Mal per mal, hauria pogut anar pitjor. Si l'ajuntament actual hagués modificat la forma catalana del topònim intercalant la muda, Mahó, aleshores el cop hauria estat més dur. Modificar el nom contra tota normativa lingüística, com reivindiquen els mateixos que han promogut la doble oficialitat, hauria estat una vergonya. La muda inútil antihiàtica h només serveix per embolicar la troca. De moment hem salvat la pell socarrimada. Quina altra ens espera?

El PEN club International contra l'ofensiva del govern espanyol

L'associació d'escriptors PEN Internacional denuncia a l'ONU la vulneració de drets lingüístics a l'Estat espanyol.

Francesc Florit Nin

Acció Cultural deMenorca

Com sol ser habitual la nostra premsa local de Menorca no es fa ressò d'algunes notícies que són importants per a la nostra llengua i cultura. Una de les feines que es proposa Acció Cultural de Menorca és justament de fer-nos altaveu d'aquestes notícies i oferir-les als lectors. Tothom sap que aquestes setmanes la llengua catalana és objecte novament de l'atac dels governs centrals i autonòmics del PP a Madrid, a Balears, al País Valencià i a Aragó. Davant aquesta contraofensiva de retallades lingüístiques, hi ha tot un caramull d'organitzacions cíviques que responen amb denúncies a lates instàncies estrangeres, ja que les nostres pròpies instàncies espanyoles ni escolten i atenen, ans tot el contrari. Així, per exemple el PEN Internacional, associació internacional d'escriptors, resol a Corea del Sud demanar a les Nacions Unides i la Unesco que investigui les vulneracions contra la llengua catalana a l'Estat espanyol.

L'assemblea de delegats del 78è Congrés del PEN Internacional, reunida a Gyeongju, Corea del Sud, va aprovar ahir per unanimitat la resolució proposada pel PEN Català el passat mes de juny a Barcelona, durant la celebració del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. A la resolució el PEN Català denuncia les accions que han portat i porten a terme els diferents governs de l'Estat espanyol –sobretot l'actual del PP–, contra la llengua catalana arreu de l'Estat, i concretament a la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià, on els populars ha fet mans i mànigues perquè no es pugui veure TV3.

Corea del Sud ha acollit del 12 al 14 de setembre la reunió de delegats del congrés organitzat pel PEN Internacional i en el qual, entre altres qüestions, s'ha debatut la resolució que va proposar el PEN Català. Al país asiàtic hi ha viatjat Carme Arenas, presidenta del PEN Català, que ahir va manifestar la seva satisfacció per la decisió adoptada al congrés. El catedràtic Josep Maria Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, i promotor de la resolució, va expressar ahir també la seva profunda satisfacció: “Hem aconseguit que el PEN Internacional s'impliqui en la defensa del català i hem obtingut el seu compromís de demanar a les Nacions Unides i la Unesco, de les quals n'és organisme consultor, que investiguin el que està passant amb la llengua i actuï en conseqüència.”

“Ara vetllarem perquè això arribi a les Nacions Unides”, va dir Terricabras, per qui és més “fàcil” ser escoltat quan les denúncies afecten països petits i poc democràtics, com ara els africans, en què sembla que l'agressió s'hagi de veure més clara, que en els grans i democràtics, “on es pressuposa que tot va bé.”

Amb tot, i ben informats gràcies al dossier elaborat pel PEN Català, en què, a banda d'un informe de greuges, s'havien reunit retalls de premsa en els quals es feia ressò d'aquests atacs, els delegats assistents al congrés van avalar finalment i per unanimitat aquesta reclamació perquè han entès que “un país com Espanya, que forma part de la Unió Europea i té signats tots els acords internacionals sobre les llengües, atempta contra la llengua catalana i permet accions fan retrocedir el seu desenvolupament”.

La resolució és el fruit d'un treball realitzat pel PEN Català i el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, que va impulsar el Manifest de Girona, un document aprovat al Congrés del PEN Internacional de Belgrad el 2011 i té com a objectiu avançar i fer-se ressò dels drets lingüístics arreu del món.

La resolució, aprovada divendres passat al congrés celebrat a Corea del Sud, denuncia les accions que estan portant a terme els diferents governs espanyols amb l'objectiu d'afeblir el paper de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida social del país, ja sigui en el sistema escolar, l'administració pública o els mitjans de comunicació, i denuncia també, de manera més explícita, els atacs al català i el seu model lingüístic que s'estan produint tant a les Illes Balears com al País Valencià i la Franja de Ponent.

Hi ha altres iniciatives que, com aquesta, també denuncien la vulneració de drets lingüístics de la comunitat catalanoparlant. El PSIB ho ha fet al Senat espanyol sobre la modificació de l'accés a l'administració pública en la qual la llengua catalana deixar de ser un requisit. Igualment el sindicat STEI juntament amb altres suports ha portat l'assumpte al Consell d'Europa. De totes aquestes iniciatives cal esperar una condemna de l'Estat espanyol, que desgraciadament mai no n'ha fet cas. Així és com els ciutadans se senten cada cop més desafectes al projecte fallit d'Espanya, simplement perquè no ens respecta.

Enllaçats, no acatam!

Acció Cultural de Menorca s’adhereix a la campanya a favor de la unitat de la llengua avui, dia 26 de setembre, dia internacional de les llengües.
El manifest per a aquesta diada i que subscrivim, diu així:
Els atacs rebuts darrerament pel català a la Franja d'Aragó, a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià I Principat de Catalunya; atacs precisos com són l’eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la marginació de Canal9, la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris tal i com recomana la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, -signada pel govern de l’estat-, els decrets que marginen el català com a llengua preferent en l'educació, les decisions polítiques i sentències jurídiques contra els decrets que regulen la immersió lingüística, així com les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques del PP, justifiquen una acció contundent d'afirmació de la llengua comuna que ens faci visibles dins i fora dels Països Catalans.
Reivindicam "la unitat territorial”, és a dir, que s'entengui que els atacs que pateix una part del territori, afecta tot el domini lingüístic. En aquest sentit, no oblidem les denúncies sobre la situació lingüística a la Franja, amb la recent invenció de l'aragonès oriental que nega el català; al País Valencià amb la imposició del castellà a més de 125.000 alumnes; o les dificultats de la Bressola i el català en general a la Catalunya Nord.
Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, de 68.000 km2, distribuïts en quatre Estats. La part principal del qual es troba a l'estat espanyol, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya). També reconeixem com a pròpia de la Valh d’Aran, l’aranès, variant de l’Occità, llengua germana que ha seguit el mateix procés d’extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l’estat francès.
De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Aquests són els extrems geogràfics del català i segons les darreres dades sobre el grau de coneixements lingüístics, devers 9 milions de persones saben parlar català i 11 milions són capaces d’entendre’l; pel que fa a la demografia, és la llengua número 88 al món.
Conscients de la responsabilitat que tenen els actes o les omissions i de l'auto-odi que sovint ens fa canviar de llengua, demanam a la ciutadania dels territoris de parla catalana, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animam a tothom a defensar-la amb il·lusió i perseverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població tot exigint-ne el respecte i els drets que la protegeixen, regulats a la Declaració Universal dels Drets Humans, la dels Drets Lingüístics i les Lleis de Normalització Lingüística.
També exigim a les administracions locals, territorials, estatals i europees, que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua en tots els territoris on és parlada de fa segles i que preparin les
normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud.
Per últim, afirmam que els drets lingüístics de la nostra llengua no poden ser determinats ni legislats des d'administracions ni tribunals forasters, ni per constitucions que no tracten per igual les comunitats nacionals i lingüístiques de l’estat. Rebutjam les sentències i els decrets que ataquen el català i fem una crida a tots els territoris perquè, ENLLAÇATS lluitem pels nostres drets i pels canvis constitucionals que siguin necessaris per a la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques o per si és el cas pel dret d’autodeterminació dels pobles.
Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i ens estan impedint, prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en la nostra pròpia llengua, mentre la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots el mitjans que el català, en tota la riquesa de variants dialectals, sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als territoris on és l’única llengua pròpia.
És el nostre dret expressar la nostra visió del món en la nostra llengua.
Ja n'hi ha prou:
ENLLAÇATS, NO ACATEM !!

I UN POC MÉS DELS ACTES A TOTS ELS POBLES

ENLLAÇATS PER LA PARAULA

LECTURA ENCADENADA DEL MANIFEST QUE COMPARTÍREM TOTS ELS POBLES DE MENORCA.

En llemosí li parl...

Què significa fer política? Esforçar-se per entendre les raons dels altres; reflexionar i avançar cap al moment de la síntesi… I un be negre amb potes rosses! Avui, fer política és sinònim d’embolicar la voga cercant de treure’n profits partidistes, si no personals, o -com ens ensenyen dia sí dia també els polítics d’aquest Desgovern- senzillament de mentir.

 “El primer gest revolucionari és anomenar les coses pel seu nom”, deia Rosa Luxemburg. Quina feinada, però, anar desemmascarant l’apropiació del sentit de les paraules que el poder va fent. En nom de la llibertat el PP justifica l’atemptat contra la llengua catalana que acaba perpetrar. Diuen “el ciutadà decideix”, “ningú no ha de dubtar que serà atès en qualsevol dels dos idiomes cooficials d’aquestes Illes”. Però el ciutadà no decideix res allà on un servidor de la seguretat de l’Estat no et fa ni p. cas si en català t’hi adreces, o quan t’enverga la consigna de cridar Viva el Rei i besar la bandera si no et fotrà un mastegot, com diuen que recentment ha succeït a un jove amb un servidor de la Patria. O quan un servidor de la ciutadania, que ha accedit al lloc de funcionari sense necessitat de saber la llengua pròpia del poble al qual, presumptament, ha de servir, li demana que canviï de llengua o, si no, l’ haurà d’atendre un altre. I el ciutadà empegueït, que, ell sí, té l’obligació de saber les dues llengües, es passarà a l’altra, a la que es demostra “útil” en qualsevol circumstància. Així, a cops de “llibertat” fan esdevenir la llengua del poble un vehicle residual, d’anar per casa, inútil de portes a fora. Açò sí, aquests botxins diran que se l’estimen molt i faran com aquell funcionari que, per felicitar el seu patró, un banquer català  a Madrid, fa cent cinquanta-tres anys escrivia: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, / en llemosí li parl que llengua altra no sent, / e ma boca llavors no sap mentir ni ment, / puix surten mes raons del centre de mon pit”. No ho podia dir més clar: llavors la llengua catalana era una eina rovellada i prescindible. Però aquella Oda fou l’ inici de la Renaixença!

Joan F. López Casasnovas  (Publicat a ARA. Balears, 21 de juliol de 2012)

Polítics irresponsables

Antoni Camps

Simón Gornés

Polítics irresponsables amb la gent

Francesc Florit Nin

El Sr. Antoni Campsi el Sr. Simó Gornés, diputats autonòmics del PP al Parlament de les Illes Balears, els passa com molts d'altres polítics de la seva corda: que han perdut el sentit de la realitat. No es dediquen a solucionar problemes, en creen. Són uns mals polítics que provoquen desafecte entre la gent. Són uns irresponsables. El partit que governa actualment aquest país no s'adona de la contestació social que rep la política lingüística, educativa i sanitària que va aplicant. El sr. Camps diu que les reaccions contra la política del Gorvern Balear en matèria de llengua és fruit d'alguns radicals. Tanmateix, la manifestació multitudinària de sectors molt diversos el desmenteix. També el desmenteix que personalitats de reconegut prestigi com la Universitat de les Illes Balears a través de la seva rectora la Sra Montserrat Casas, l'Institut d'Estudis Catalans per mitjà del seu president Isidor Marí, l'historiador monjo de Montserrat el sr. Josep Massot, el jurista i escriptor Josep M. Quintana, el Sr.Gabriel Fiol, Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el Consell Escolar de les Illes Balears, l'Associació de Directors d'Educació, i molts d'altres han alçat la veu contra el Govern Bauzá. I no són evidentment uns radicals quan han defensat la llengua catalana davant l'ofensiva del PP.

A vegades dóna la impressió que el Sr. Antoni Camps, com tamnbé el Sr. Simó Gornés, ens volen fer passar per tontos quan afirmen que la modificació de la Llei de la Funció Pública no va en contra de la llengua pròpia ni la relega ni la degrada, sinó tot el contrari. Però ja veuen vostès que la gent no és tonta i la immensa majoria dels ciutadans no ha caigut en la trampa de la “llibertat d'elecció de llengua” a l'escola i ha optat per la llengua catalana per assegurar que els seus fills dominin les dues llengües oficials i no perdin l'oportunitat de ser ciutadans de ple dret. El Sr. Gornés va dir que l'acció de govern afavoriria una administració més competent si els funcionaris no haguéssin d'acreditar el domini del català. ¿Competents de no saber la llengua pròpia? En quina part del món s'actua així? Qualsevol funcionari que no domini les dues llengües oficials serà sempre un incompetent. Vostès saben que si hi ha un funcionari que no domini la llengua catalana, obliga a tots els altres a renunciar-hi. És aquesta la llibertat que proposen? I per cert, quins són aquells “funcionaris públics” que no treballen “de cara al públic”? Hi ha funcionaris que no tenen contacte amb el ciutadans? Quina mena de funcionaris són que un moment o altre no hagin de parlar o escoltar? A més, si no pensen convocar oferta pública d'ocupació, per què tota aquesta moguda inútil?

Més tost diríem que qui s'ha radicalitzat ha estat el PP. La darrera prova és la barroera maniobra contra la llengua catalana que es parla a la franja d'Aragó, que no la volen anomanar pel seu nom. Així va començar a València. Les raons que donen els diputats del PP serien més creïbles si la seva política anés acompanyada d'alguna iniciativa per afavorir la situació de la llengua pròpia d'aquestes illes. Però no. No fan cas ni d'estudis ni de resultats. Els és igual. Parlen de convivència pacífica quan ha estat precisament el govern de Bauzá que l'ha dinamitada. Reneguen dels recursos públics donats a l'OCB, l'entitat fundada per Francesc de B. Moll, quan mai l'estat espanyol ha fet res per “respectar i protegir la riquesa lingüística d'Espanya” con diu la Constitució, que no sigui l'Instituto Cervantes, que se'n du una milionada cada any. I no parlem de la doblerada que de forma fraudulenta va gestionar el PP amb el Sr. Antoni Alemany de qui el Sr. Camps en rebia una bona quantitat per fer propaganda moralista. Sort tenim que tothom ja coneix el Sr. Camps i de quina manera més grollera desvirtua la realitat. La gent està molt cansada de les mentides de polítics com vostès. Com poden afirmar que la llengua catalana no està amenaçada? No s'adonen de les dificultats que tenim per viure en la nostra llengua? És per aquest motiu que també van decidir d'emetre les pel·lícules d'IB3 en castellà? En fi, pensen fer res de positiu per la llengua pròpia?

Si tota violència és rebutjable, molt més ho és l'exercida pel poder. Poden estar segurs que resulta molt més violenta la política lingüicida del Govern Bauzá que un vidre romput a una seu del PP o el llançament d'una llengua de porc als peus del president. Vostès donen a entendre que la nostra llengua no és necessària. Els srs. diputats del PP insinuen que no cal saber català, que qui no en sap pot prescindir d'aprendre-la. I açò és molt greu perquè és la passa primera d'un procés irreversible de substitució lingüística. Rebem cada vegada més cops baixos per ser qui som. No resulta idò estrany que hi hagi gent que se senti cada vegada més desafecta de l'Espanya que vol configurar el PP. I és una llàstima, com diu el Sr. Camps. Ara sí que té raó. Potser convindria de tornar a Suïssa per aprendre'n.

Objecció, insubmissió, desobediència

Objecció, insubmissió i desobediència

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Les reaccions es multipliquen. Quan la gent se sent ofegada i maltractada és quan es rebel·la. El menyspreu genera indignació i la indignació sovint sol conduir a la defensa dels drets. És l'actitud que va prendre la negra Rosa Parks quan es va negar a cedir el seient de l'autobús a un blanc. Va ser empresonada acusada de pertorbar l'ordre públic, però el fet va encendre la lluita pels drets civils als Estats Units. Ara s'empresonen membres participants al Moviment dels Indignats amb les mateixes acusacions.

Les reaccions contra la política linguicida del català del Govern Balear presidit pel Sr. Bauzá també es poden considerar una lluita a favor dels drets civils. Un dels més importants que és la salvaguarda de la llengua pròpia. Com diu la Declaració Universal dels Drets lingüístics: Article 8

1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua.

No és una reacció minoritària de gent de la ceba. Són manifestacions massives i carregades de raó. Són de tota casta de gent i condició: des de pagesos fins a professors, des d'artistes fins a funcionaris, de joves i jubilats, de polítics i escriptors, des de juristes fins a glosadors. Però el govern actual en fa encara befa. No hi ha pitjor sord que qui no vol sentir. Escoltar la gent del carrer i la veu de la societat civil és una de les primeres condicions de tot polític. El senyors José Ramón Bauzá, Simón Gornés, Rafael Bosch, Carlos Delgado i companyia seran recordats com els executors d'un intent de reduir la llengua catalana a les Illes Balears en una clara aposta per esborrar-la del mapa de la diversitat.

Però les reaccions es multipliquen carregades de raons i d'indignitat per tots els racons d'aquest arxipèlag. Vagues de fam de tres persones jubilades però plenes de coratge. Assemblees de Mestres en català que reben adhesions nombrosíssimes. Campanyes a escoles i instituts a favor de la llengua vehicular. Declaracions de la Universitat de les Illes Balears. Accions lúdiques i festives de suport al català. Manifestacions multitudinàries a Palma. Articles i cartes d'opinió d'associacions de pares, de claustres docents, de consells escolars. Comunicat de la Xarxa Vives d'Universitats, que aglutina totes les Universitats de Catalunya, País Valencià, Balears i Perpinyà. Campanyes com Enllaçats per la llengua, Moviment per la llengua, Paraules Enllaçades, etc. Etc.

Més enllà, tanmateix, de les manifestacions populars d'una gran quantitat d'entitats i associacions d'arreu del país, convé de fixar-nos en les opinions de personalitats per la seva rellevància intel·lectual. És el cas per exemple de n'Aina Moll (Ciutadella 1930), filla major del nostre apòstol de la llengua Francesc De Borja Moll, investida fa uns dies Doctora Honoris Causa per la UOC. Què diu Aina Moll? Que mai ha sofert la llengua catalana un atac tan esfereïdor com el que practica l'actual Govern Bauzá fins al punt de voler-ne la seva eliminació. “Tenim un president que comença a empipar, però no se'n sortirà” ha declarat la filòloga Moll. I no se'n sortirà perquè la ciutadania no li ho permetrà. Aina Moll també pensa que la gent no en fa gaire cas del Sr. Bauzá.

En qualsevol cas, dia 15 i 16 de maig se celebrarà a Palma el seminari Aprendre en català: un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica. Organitzat per la Universitat i per l'Institut d'Estudis Catalans, hi participaran Bernat Sureda, Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, Ramon Bassa, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB; Bartomeu Cañellas, director de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu; Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Joan Melià, professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB. En donaran les raons i els arguments i els exemples i l'experiència

Quan aquestes raons no siguin escoltades, sempre ens quedarà el recurs de l'objecció a la llei que creiem injusta, tal com va fer Rosa Parks. La insubmissió sempre serà una eina de provada eficàcia quan ens sembli que no tenim res a fer. Sempre tindrem una cosa a fer: desobeir. És de fet el que han practicat durant dècades algunes escoles de la corda conservadora que no van fer ni cas del decret de mínims i només feien en català estrictament l'assignatura de llengua catalana. I mai no els van dir res. Per què ho havien de fer ara a l'inrevés? Continuarem fent ensenyament en català i que venguin a expedientar-nos i a empresonar-nos per desordre públic. Gràcies Rosa Parks per l'exemple.

Escissió social a causa de les llengües

Seria imperdonable una escissió social a causa de l'idioma

Francesc Florit

Acció Cultural de Menorca

Fa uns anys, la fundació política que fa de suport ideològic al PP, la FAES, va publicar un informe sobre la qüestió de les llengües que ells anomenen perifèriques, és a dir el català, el gallec i l'èuscar. Probablement ells hi afegirien el valencià, separat del català, com una altra llengua perifèrica més. Açò és el que sovint intenten respecte al català de les Balears a través del discurs sobre “las modalidades mallorquina, menorquina, ibicenca...” En el fons, aquell informe venia a dir que la normalització de les “lenguas perifèricas” havia arribat massa lluny, o sigui, que s'havien normalitzat massa. Normalitzar massa volia dir que en alguns àmbits, com per exemple l'àmbit escolar o en l'administració local, la llengua catalana, en el nostre cas, havia superat en ús la llengua castellana, llengua que els conservadors espanyols consideren “única lengua común”. La FAES així orienta la doctrina a seguir pels dirigents del PP que governen a les autonomies perifèriques. El resultat és el que ara veim aplicar a les Illes Balears i a València. A Catalunya, miren d'influir-hi tan com poden, però com que no hi governen, ni tenen de bon tros el suport social que tenen aquí i a València, la cosa és ben diferent.

Les sentències del Tribunal Constitucional, amb la majoria ideològica conservadora de què està formada, són un clar exemple d'aquesta doctrina: el català mai no pot ser preeminent, ni predominant, ni preponderant, ni prevalent, ni preferent ni cap altre sinònim. La idea de la FAES és simple: hi ha una llengua important i única per als espanyols tots; la resta de llengües són perifèriques i han de quedar reduïdes a una curiositat més o menys acolorida de la diversitat. Si una d'aquestes altres llengües supera la llengua de l'Estat Espanyol, el castellà, aleshores s'ha d'actuar en contra.

El cas del País Valencià és eloqüent: reducció de línies d'educació en valencià, televisió cada cop més castellanitzada dels canals autonòmics, diferenciació fins a l'estupidesa del català de Catalunya, impediments per veure TV3, ofegament d'entitats com Acció Cultural del País Valencià que lluiten a favor de la llengua pròpia, etc. El PP i tot l'aparell ideològic del seu voltant està especialment atent allà on la llengua catalana ha tingut un cert èxit, és a dir, allà on s'havia mínimament normalitzat. Senzillament el PP no vol una llengua pròpia normal. I no la vol normal perquè una llengua normal al seu propi país es fa preeminent, predominant, preponderant, prevalent, preferent o qualsevol altre sinònim similar. Així passa als països “normals” on hi ha una llengua pròpia. Si no és així, quin sentit ha de tenir l'estatus d'una llengua oficial i pròpia d'un país?

Quan la UNESCO presenta la Declaració Universal de Drets Lingüístics el 1996 fixa com a concepte clau el de LLENGUA PRÒPIA per tractar l'ordenament d'una legislació justa de la convivència plurilingüe. Un dels principals drets de les comunitats lingüístiques és justament la d'integrar les persones d'altres llengües a la llengua pròpia de la comunitat. I açò és el que precisament impedeixen els governs del PP. Si una part considerable, cada vegada més nombrosa, de la població no es pot integrar al català, resulta en primer lloc una vulneració del seu dret a integrar-se i, en segon lloc, una vulneració del dret de la comunitat a desenvolupar-se sense impediments en la seva llengua pròpia.

Esquemàticament són en pugna dues concepcions ben distintes de la realitat sociolingüística. Una que diu que la preeminència ha de ser el castellà perquè és la llengua de l'Estat. L'altra que creu que la preeminència ha de ser del català perquè és la llengua pròpia de la comunitat. La primera opció obvia la legislació, que en la Llei de Normalització lingüística indica clarament que l'Administració ha de fomentar la llengua catalana i que, cit textualment “També cal comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la salvaguarda i extensió de la llengua catalana, dins una situació social en què tots els ciutadans coneguin les dues llengües i assumeixin la defensa i normalització de la catalana, perquè és un component essencial de la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears”. Aquest és un text aprovat per unanimitat per totes les forces polítiques el 1986, quan el Sr,. Bauzà tenia 16 anys i que convindria que com a actual President conegués, hi reflexionés i fes complir. Tot recordant-li que ell és el President del Govern de les Illes Balears abans que militant d'un partit. Però ara per ara fa exactament el contrari.

La política lingüística emanada de la FAES i que els governs autònoms de València i les Balears, i també el de Galícia, segueixen al peu de la lletra ens aboca a una escissió social perillosa a causa de l'idioma. Imperdonable.

Enllaçats per la paraula!!!

LECTURA DE GLOSES I GLOSAT

Amb aquestes vídeo us atracam l'acte organitzat per ACM el 28 d'abril passat.

Podreu escoltar una mostra de les gloses guanyadores del Premi Glosador Vivó de glosa escrita, llegides pels mateixos autors premiats, en Joan López i en Miquel Truyol, i uns fragments del glosat amb el qual es va completar aquest acte. En Joan Moll, en Zes Coll, en Miquel Truyol i na Vanesa Canals-acompanyats a la guitarra per Eva Cardona- varen entretenir el públic assistent amb gloses prou encertades, fent referència amb la ironia i l'humor que els caracteritza, a la situació actual social i cultural.

Des d'aquí els agraim una vegada més la seva col·laboració posant paraules a les reivindicacions col·lectives, esdevenint d'aquesta manera la veu d'un poble que vol seguir lluitant per la seva identitat.

ACM al lipdub de Ferreries

I aquí teniu les imatges d'ACM al lipdub de Ferreries. Tota una festa en defensa de la llengua!

Un Govern de confrontació

A pesar de la gran reacció popular i de les nombroses signatures recollides en contra de l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública el Govern de les Illes Balears que encapçala José Ramon Bauzá ha actuat amb la prepotència i intransigència que fins ara els defineix i aquest divendres aprovava l'esmentat canvi legislatiu. Una modificació que no només implica la Llei de Funció Pública –ja prou important!- sinó que fins i tot afecta la Llei de Normalització Lingüística de 1986, una de les fites més importants en la història democràtica i de consens d'aquesta comunitat separada per la mar i en perill de fragmentació social si el govern del PP segueix aquest camí.

Coincidència o intencionalitat, a més, que el consell de govern en què es va donar llum verda a aquesta modificació es celebrés a Menorca i, en concret, a Alaior. L'illa amb un percentatge més alt de coneixement i ús de la llengua catalana. D’entrada podrien estalviar-se la parafernàlia i el cost econòmic d'aquestes escenificacions de descentralització més bé ridícules perquè si volguessin atracar l'administració als ciutadans justament no aprovarien canvis legislatius que el que fan és discriminar els ciutadans que utilitzen o volen utilitzar la llengua pròpia d'aquesta terra, així com els treballadors i treballadores d'aquí o de fora que han fet l'esforç d'aprendre-la.

Si aquesta és l'estratègia del Govern per desviar l'atenció dels nombrosos problemes i necessitats de la nostra societat anam apanyats! Per sort o per desgràcia a la gran majoria de la gent el que li preocupa és satisfer les seves necessitats bàsiques: tenir feina, un lloc on viure i un mínim de cobertura sanitària, educativa, assistencial, etc. Amb un xifres dramàtiques d'atur, especialment d'atur juvenil, i amb el nivell més alt d'abandonament escolar de tot l'Estat espanyol les principals “iniciatives” del Govern de Bauzá van en una altra direcció: acabar amb la relativa normalitat en l'ús de la llengua, la convivència i cohesió social, així com amb la identitat de menorquins, mallorquins, eivissencs i formenters. Algun dia es demanaran responsabilitats polítiques a uns governants tan nefasts que ens recorden perillosament els anys de repressió i d'imposició de fa tot just unes dècades?

No obstant açò, per sort són molts els qui estimen aquesta terra, la seva gent, els seus costums i la seva llengua. La llengua és el nostre vehicle d'expressió i el nostre principal senyal d'identitat. Tant de bo cada un de nosaltres (nascuts aquí o enllà) demostrem més estimació, respecte i seny envers la nostra llengua, la nostra societat i, en definitiva, cap a nosaltres mateixos. En paraules de Gabriel Bibiloni, professor de Filologia Catalana de la UIB: “la foscor de la barbàrie ha fet encendre una primavera de les Illes Balears que durarà fins a la victòria.“

Marta Fuxà Vidal

Una estona de Cafè per la llengua

D'aquesta manera, distesa i entretinguda, varem passar més d'una hora conversant sobre música, llengua i música, cultura i actualitat. Una bona manera d'estar en bona companyia i compartir aquests temes que ens interessa mantenir ben vius.

LIPDUB PER LA LLENGUA A FERRERIES

Vine a Ferreries aquest dissabte i participa amb ACM al Lipdub!!!

LECTURA DEL MANIFEST PER LA LLENGUA CATALANA

Aquestes imatges són de l'acte que vàrem organitzar el passat dissabte 14 de gener en què es va fer lectura del Manifest per la llengua catalana, acompanyada de l'actuació de Leon Manso.
L'acte, que va tenir lloc a la plaça de la Catedral de Ciutadella, va reunir més de 500 persones amb afany de reivindicar amb força l'estatus que li correspon a la nostra llengua i a la nostra cultura i perquè quedi clar que no els serà fàcil trepitjar els drets que ens pertoquen com a poble.

Manifest gener 2012

Manifest per la llengua catalana gener 2012

Les entitats sota-signades, formant part del teixit associatiu menorquí dins l’àmbit de la cultura i el lleure, després d’una anàlisi conjunta de la realitat social actual de la nostra illa i de les Illes Balears en el seu conjunt, coincidim a fer constar:

1.Que el futur de la nostra construcció social ha de basar-se en la qualitat de la nostra cultura, en la ciència, en la tecnologia i en la llengua territorial pròpia del nostre país.
2.Que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social del nostre país, així com de la cohesió de les nostres illes.
3.Que, per garantir la llibertat dels ciutadans per expressar-se en l’idioma oficial que vulguin, correspon a l’Administració l’obligació de respondre en la llengua elegida pel ciutadà.
4.Que la comunitat de llengua i cultura catalanes és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment.
5.Que l’onada immigratòria, especialment forta durant les tres darreres dècades, ha incidit en la davallada en l’ús del català, especialment a les zones més poblades; però també podria ser font de nova vitalitat per al català si els illencs tinguéssim, com a societat d’acollida, la capacitat d’integració que hem tingut en altres conjuntures passades.
6.Que en aquest camí obert i dinàmic, l’escola ha estat i ha de poder continuar sent, juntament amb els mitjans de comunicació, un àmbit eficaç d’integració i de progrés social.
7.Que correspon a les institucions d’autogovern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (llei orgànica de l’Estat) impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.

Constatam, així mateix, que les mesures de l’actual Govern de les Illes Balears, presidit pel M.Hble. José R. Bauzá són clarament insuficients sinó greument contràries per als objectius anteriorment expressats. En especial, qualificam de molt preocupants les mesures que s’anuncien i algunes que ja s’estan adoptant en política lingüística . I açò pels motius que a continuació s’exposen:
A)Incompliments palesos de la Llei de Normalització Lingüística i d’algunes normatives que en deriven, com ara el Decret d’Ús del català en l’Administració o el canvi en la llei de la Funció Pública, que implica la desaparició del requisit lingüístic en els funcionaris.
B)Doble xarxa escolar per raó de llengua i retrocés del català com a llengua vehicular de l’ensenyament; manca d’exigència del català per accedir al concurs de trasllats
C)Bilingüització diglòssica dels mitjans de comunicació públics (IB 3), amb superior presència del castellà a la ràdio i televisió a la graella de programació i amb pel·lícules doblades en castellà.
D)Decisions contràries a la normativa en matèria de topònims.
E)Retirada del suport a la Premsa en català i a l’Escola d’Estiu.
F)Eliminació dels programes de suport a l’ensenyament de la llengua catalana en els nivells bàsics del sistema educatiu i de la dinamització social en català (PAIRE, ESEL, Reciclatge...
G)Greu retallada en general a l’associacionisme cultural i cívic mentre es mantenen subvencions milionàries a esdeveniments d’escassa o nul·la rendibilitat social.
H)I, en general, amb les seus decisions el Govern Balear, en tost de deixar la llengua fora de la contesa política, li dóna una centralitat negativa, la qual cosa fa del català un indesitjable element de polèmica que li procura descrèdit i en desactiva l’adhesió ciutadana.

La nostra crida a la societat neix de la consciència que cal més que mai afirmar els principis per a la convivència en la diversitat, com els continguts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996), no renunciar als nostres drets ni fer cap pas enrere en els avenços assolits.

Ens adreçam, idò:

Al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.

Als nostres representants polítics i a les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.

I a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible, perquè siguem respectuosos amb la diversitat lingüística, i alhora defensem la nostra identitat cultural.

Menorca, 14 de gener de 2012

Entitats que subscriuen el manifest:
Acció Cultural de Menorca
Justícia i Pau
MRPM
Grup la Clota de teatre
Centres d'Estudis Locals
Fòrum d'ONGs
Moll Oest Espectacles
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC
Amics de la Mar de Menorca
FEMEFOLK
GOB
Escoltes de Menorca
CCOO
STEI
Jazz Obert
Associació Cultural S'Ull de Sol
Fòrum 3r. Mil·leni (associació UNESCO)
Mô Teatre
Cercle Artístic de Ciutadella