dimarts, 27 de novembre de 2012
divendres, 9 de novembre de 2012
Cada dia més pobres
dilluns, 5 de novembre de 2012
Els noms que ens singularitzen

diumenge, 14 d’octubre de 2012
El PEN club International contra l'ofensiva del govern espanyol
dilluns, 24 de setembre de 2012
Enllaçats, no acatam!
El manifest per a aquesta diada i que subscrivim, diu així:
Els atacs rebuts darrerament pel català a la Franja d'Aragó, a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià I Principat de Catalunya; atacs precisos com són l’eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la marginació de Canal9, la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris tal i com recomana la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, -signada pel govern de l’estat-, els decrets que marginen el català com a llengua preferent en l'educació, les decisions polítiques i sentències jurídiques contra els decrets que regulen la immersió lingüística, així com les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques del PP, justifiquen una acció contundent d'afirmació de la llengua comuna que ens faci visibles dins i fora dels Països Catalans.
Reivindicam "la unitat territorial”, és a dir, que s'entengui que els atacs que pateix una part del territori, afecta tot el domini lingüístic. En aquest sentit, no oblidem les denúncies sobre la situació lingüística a la Franja, amb la recent invenció de l'aragonès oriental que nega el català; al País Valencià amb la imposició del castellà a més de 125.000 alumnes; o les dificultats de la Bressola i el català en general a la Catalunya Nord.
Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, de 68.000 km2, distribuïts en quatre Estats. La part principal del qual es troba a l'estat espanyol, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya). També reconeixem com a pròpia de la Valh d’Aran, l’aranès, variant de l’Occità, llengua germana que ha seguit el mateix procés d’extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l’estat francès.
De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Aquests són els extrems geogràfics del català i segons les darreres dades sobre el grau de coneixements lingüístics, devers 9 milions de persones saben parlar català i 11 milions són capaces d’entendre’l; pel que fa a la demografia, és la llengua número 88 al món.
Conscients de la responsabilitat que tenen els actes o les omissions i de l'auto-odi que sovint ens fa canviar de llengua, demanam a la ciutadania dels territoris de parla catalana, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animam a tothom a defensar-la amb il·lusió i perseverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població tot exigint-ne el respecte i els drets que la protegeixen, regulats a la Declaració Universal dels Drets Humans, la dels Drets Lingüístics i les Lleis de Normalització Lingüística.
També exigim a les administracions locals, territorials, estatals i europees, que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua en tots els territoris on és parlada de fa segles i que preparin les
normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud.
Per últim, afirmam que els drets lingüístics de la nostra llengua no poden ser determinats ni legislats des d'administracions ni tribunals forasters, ni per constitucions que no tracten per igual les comunitats nacionals i lingüístiques de l’estat. Rebutjam les sentències i els decrets que ataquen el català i fem una crida a tots els territoris perquè, ENLLAÇATS lluitem pels nostres drets i pels canvis constitucionals que siguin necessaris per a la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques o per si és el cas pel dret d’autodeterminació dels pobles.
Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i ens estan impedint, prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en la nostra pròpia llengua, mentre la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots el mitjans que el català, en tota la riquesa de variants dialectals, sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als territoris on és l’única llengua pròpia.
És el nostre dret expressar la nostra visió del món en la nostra llengua.
Ja n'hi ha prou:
ENLLAÇATS, NO ACATEM !!
dijous, 9 d’agost de 2012
ENLLAÇATS PER LA PARAULA
LECTURA ENCADENADA DEL MANIFEST QUE COMPARTÍREM TOTS ELS POBLES DE MENORCA.
dilluns, 23 de juliol de 2012
En llemosí li parl...
Què significa fer política? Esforçar-se per entendre les raons dels altres; reflexionar i avançar cap al moment de la síntesi… I un be negre amb potes rosses! Avui, fer política és sinònim d’embolicar la voga cercant de treure’n profits partidistes, si no personals, o -com ens ensenyen dia sí dia també els polítics d’aquest Desgovern- senzillament de mentir.
dissabte, 23 de juny de 2012
Polítics irresponsables
![]() |
Antoni Camps |
![]() |
Simón Gornés |
Objecció, insubmissió, desobediència

Escissió social a causa de les llengües
diumenge, 20 de maig de 2012
dissabte, 19 de maig de 2012
LECTURA DE GLOSES I GLOSAT
dijous, 26 d’abril de 2012
diumenge, 18 de març de 2012
Un Govern de confrontació
A pesar de la gran reacció popular i de les nombroses signatures recollides en contra de l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública el Govern de les Illes Balears que encapçala José Ramon Bauzá ha actuat amb la prepotència i intransigència que fins ara els defineix i aquest divendres aprovava l'esmentat canvi legislatiu. Una modificació que no només implica la Llei de Funció Pública –ja prou important!- sinó que fins i tot afecta la Llei de Normalització Lingüística de 1986, una de les fites més importants en la història democràtica i de consens d'aquesta comunitat separada per la mar i en perill de fragmentació social si el govern del PP segueix aquest camí.
Coincidència o intencionalitat, a més, que el consell de govern en què es va donar llum verda a aquesta modificació es celebrés a Menorca i, en concret, a Alaior. L'illa amb un percentatge més alt de coneixement i ús de la llengua catalana. D’entrada podrien estalviar-se la parafernàlia i el cost econòmic d'aquestes escenificacions de descentralització més bé ridícules perquè si volguessin atracar l'administració als ciutadans justament no aprovarien canvis legislatius que el que fan és discriminar els ciutadans que utilitzen o volen utilitzar la llengua pròpia d'aquesta terra, així com els treballadors i treballadores d'aquí o de fora que han fet l'esforç d'aprendre-la.
Si aquesta és l'estratègia del Govern per desviar l'atenció dels nombrosos problemes i necessitats de la nostra societat anam apanyats! Per sort o per desgràcia a la gran majoria de la gent el que li preocupa és satisfer les seves necessitats bàsiques: tenir feina, un lloc on viure i un mínim de cobertura sanitària, educativa, assistencial, etc. Amb un xifres dramàtiques d'atur, especialment d'atur juvenil, i amb el nivell més alt d'abandonament escolar de tot l'Estat espanyol les principals “iniciatives” del Govern de Bauzá van en una altra direcció: acabar amb la relativa normalitat en l'ús de la llengua, la convivència i cohesió social, així com amb la identitat de menorquins, mallorquins, eivissencs i formenters. Algun dia es demanaran responsabilitats polítiques a uns governants tan nefasts que ens recorden perillosament els anys de repressió i d'imposició de fa tot just unes dècades?
No obstant açò, per sort són molts els qui estimen aquesta terra, la seva gent, els seus costums i la seva llengua. La llengua és el nostre vehicle d'expressió i el nostre principal senyal d'identitat. Tant de bo cada un de nosaltres (nascuts aquí o enllà) demostrem més estimació, respecte i seny envers la nostra llengua, la nostra societat i, en definitiva, cap a nosaltres mateixos. En paraules de Gabriel Bibiloni, professor de Filologia Catalana de la UIB: “la foscor de la barbàrie ha fet encendre una primavera de les Illes Balears que durarà fins a la victòria.“
Marta Fuxà Vidal
dilluns, 6 de febrer de 2012
Una estona de Cafè per la llengua
D'aquesta manera, distesa i entretinguda, varem passar més d'una hora conversant sobre música, llengua i música, cultura i actualitat. Una bona manera d'estar en bona companyia i compartir aquests temes que ens interessa mantenir ben vius.
dimecres, 1 de febrer de 2012
diumenge, 22 de gener de 2012
LECTURA DEL MANIFEST PER LA LLENGUA CATALANA
Aquestes imatges són de l'acte que vàrem organitzar el passat dissabte 14 de gener en què es va fer lectura del Manifest per la llengua catalana, acompanyada de l'actuació de Leon Manso.
L'acte, que va tenir lloc a la plaça de la Catedral de Ciutadella, va reunir més de 500 persones amb afany de reivindicar amb força l'estatus que li correspon a la nostra llengua i a la nostra cultura i perquè quedi clar que no els serà fàcil trepitjar els drets que ens pertoquen com a poble.
dissabte, 14 de gener de 2012
Manifest gener 2012
Les entitats sota-signades, formant part del teixit associatiu menorquí dins l’àmbit de la cultura i el lleure, després d’una anàlisi conjunta de la realitat social actual de la nostra illa i de les Illes Balears en el seu conjunt, coincidim a fer constar:
1.Que el futur de la nostra construcció social ha de basar-se en la qualitat de la nostra cultura, en la ciència, en la tecnologia i en la llengua territorial pròpia del nostre país.
2.Que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social del nostre país, així com de la cohesió de les nostres illes.
3.Que, per garantir la llibertat dels ciutadans per expressar-se en l’idioma oficial que vulguin, correspon a l’Administració l’obligació de respondre en la llengua elegida pel ciutadà.
4.Que la comunitat de llengua i cultura catalanes és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment.
5.Que l’onada immigratòria, especialment forta durant les tres darreres dècades, ha incidit en la davallada en l’ús del català, especialment a les zones més poblades; però també podria ser font de nova vitalitat per al català si els illencs tinguéssim, com a societat d’acollida, la capacitat d’integració que hem tingut en altres conjuntures passades.
6.Que en aquest camí obert i dinàmic, l’escola ha estat i ha de poder continuar sent, juntament amb els mitjans de comunicació, un àmbit eficaç d’integració i de progrés social.
7.Que correspon a les institucions d’autogovern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (llei orgànica de l’Estat) impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.
Constatam, així mateix, que les mesures de l’actual Govern de les Illes Balears, presidit pel M.Hble. José R. Bauzá són clarament insuficients sinó greument contràries per als objectius anteriorment expressats. En especial, qualificam de molt preocupants les mesures que s’anuncien i algunes que ja s’estan adoptant en política lingüística . I açò pels motius que a continuació s’exposen:
A)Incompliments palesos de la Llei de Normalització Lingüística i d’algunes normatives que en deriven, com ara el Decret d’Ús del català en l’Administració o el canvi en la llei de la Funció Pública, que implica la desaparició del requisit lingüístic en els funcionaris.
B)Doble xarxa escolar per raó de llengua i retrocés del català com a llengua vehicular de l’ensenyament; manca d’exigència del català per accedir al concurs de trasllats
C)Bilingüització diglòssica dels mitjans de comunicació públics (IB 3), amb superior presència del castellà a la ràdio i televisió a la graella de programació i amb pel·lícules doblades en castellà.
D)Decisions contràries a la normativa en matèria de topònims.
E)Retirada del suport a la Premsa en català i a l’Escola d’Estiu.
F)Eliminació dels programes de suport a l’ensenyament de la llengua catalana en els nivells bàsics del sistema educatiu i de la dinamització social en català (PAIRE, ESEL, Reciclatge...
G)Greu retallada en general a l’associacionisme cultural i cívic mentre es mantenen subvencions milionàries a esdeveniments d’escassa o nul·la rendibilitat social.
H)I, en general, amb les seus decisions el Govern Balear, en tost de deixar la llengua fora de la contesa política, li dóna una centralitat negativa, la qual cosa fa del català un indesitjable element de polèmica que li procura descrèdit i en desactiva l’adhesió ciutadana.
La nostra crida a la societat neix de la consciència que cal més que mai afirmar els principis per a la convivència en la diversitat, com els continguts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996), no renunciar als nostres drets ni fer cap pas enrere en els avenços assolits.
Ens adreçam, idò:
Al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.
Als nostres representants polítics i a les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.
I a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible, perquè siguem respectuosos amb la diversitat lingüística, i alhora defensem la nostra identitat cultural.
Menorca, 14 de gener de 2012
Entitats que subscriuen el manifest:
Acció Cultural de Menorca
Justícia i Pau
MRPM
Grup la Clota de teatre
Centres d'Estudis Locals
Fòrum d'ONGs
Moll Oest Espectacles
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana AELC
Amics de la Mar de Menorca
FEMEFOLK
GOB
Escoltes de Menorca
CCOO
STEI
Jazz Obert
Associació Cultural S'Ull de Sol
Fòrum 3r. Mil·leni (associació UNESCO)
Mô Teatre
Cercle Artístic de Ciutadella