El discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Jurisprudència de les Illes Balears del menorquí Josep M. Quintana ha donat rigor jurídic a la reivindicació de la llengua catalana. El títol del discurs pronunciat el divendres dia 2 d’octubre a la seu del Consell Insular de Menorca explicita clarament la tesi central: “Llengua i dret a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: una opció per la llengua pròpia”. El concepte de llengua pròpia és el que presideix no només el discurs de J.M. Quintana sinó també la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Els qui érem a la sala de plens del CIM vam poder seguir l’argumentació del jurista alaiorenc, plena de matisos i alhora ferma en el seu posicionament a favor de la convivència lingüística en territoris on hi ha dues llengües oficials. De les paraules de Quintana podem extreure unes reflexions que volem compartir amb els lectors menorquins. El nostre propòsit és contribuir a un debat serè, sense desqualificacions, amb les eines del raonament i partint sempre dels valors democràtics: llibertat, igualtat, diversitat i convivència.
Els conflictes que origina la diversitat de llengües dóna peu a plantejaments ideològics d’una certa projecció ètica. L’Estat, en tant que garant dels drets, també regula la qüestió lingüística. Els drets lingüístics certament que són drets personals, però aquests cobren sentit dins el context de les comunitats lingüístiques. És aquesta dimensió social de la llengua “la pauta fonamental a l’hora d’articular políticament i jurídicament els drets idiomàtics de cada grup i la coexistència de grups lingüístics diferents al si de l’Estat”, com va dir Quintana.
A algunes persones i entitats els costa d’acceptar uns principis avui universalment reconeguts: que totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret, que totes les llengües tenen el mateix valor i que totes són òptimes per exercir qualsevol funció social i comunicativa. La jerarquització de les llengües no és fruit de res intern a les llengües mateixes sinó d’una relació de domini d’una sobre l’altra. L’Estat, doncs, pot assumir la igualtat de dret entre les seves llengües o potenciar-ne la jerarquització tendint a minoritzar, o fins i tot a eliminar, les llengües no dominants. Els conflictes lingüístics són conseqüència, doncs, de determinades polítiques –no cal dir que injustes- que provoquen sentiments de desigualtats.
Si s’accepta el principi de la igualtat entre les persones, cal també acceptar el principi de la diversitat, és a dir, que l’Estat, en el cas espanyol, no és uniforme, sinó plurilingüe, fet per pobles/comunitats/nacionalitats diferents amb cultures diferents. És aquest principi de pluralitat que l’Estat espanyol no ha assumit plenament, només parcialment. I quant al principi d’igualtat, la legislació espanyola i les actuacions polítiques demostren una clara jerarquització entre les llengües espanyoles. Dit d’una manera més gràfica: molts ciutadans no se senten lingüísticament reconeguts per l’Estat i d’açò es deriva una actitud de reclamació de drets.
Francesc Florit Nin
Joan Francesc López Casasnovas
Acció Cultural de Menorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada