Manifest per la llengua catalana

El català és i ha de continuar essent la llengua primera, la llengua pròpia de Menorca. Una llengua necessària per poder viure en societat en aquest país, la llengua d’integració de tothom, els nascuts aquí i els vinguts de fora. Una llengua necessària, amb presència i ús en tots els àmbits de la vida social.

Cada poble no pot renunciar a la seva pròpia llengua. Els drets a preservar les llengües és un dels drets bàsics de la humanitat. Uns drets que no volem ni podem renunciar. Els poders públics tenen l’obligació d’afavorir-la amb preferència. Això no implica renunciar a l’altra llengua oficial, el castellà, ni a cap altra llengua que ens permet la relació amb el món.. Però entenem que la llengua pròpia, el català, ha de ser un punt de trobada, amb mesures positives per al seu foment.

Algunes persones opinen que les llengües no s’han d’imposar. Tanmateix totes les llengües d’Estat són imposades. Adduir la no imposició del català als territoris on és llengua pròpia és una fal·làcia i una trampa. Altres diuen que ha de ser el mercat qui reguli de forma “natural” l’ús de les llengües. Però açò és un punt de partida ben injust, perquè la situació de la llengua catalana no és ni de bon tros favorable al seu ús. Justament és la necessitat de normalitzar la llengua catalana el fet que es reclami unes actuacions al seu favor, és a dir, per ser emprada sense cap dificultat en qualsevol situació i en qualsevol àmbit. I ara per ara açò resulta impossible.

Alguns altres proposen un bilingüisme ben estrany, el bilingüisme només d’una part dels parlants, metre l’altra part està instal·lada en la comoditat del monolingüisme de la llengua hegemònica. El bilingüisme sovint amaga la diglòssia: una llengua dominant i una altra subordinada, a la qual uns parlants en tenen dret però ningú no té el deure de conèixer. Aquest bilingüisme no és equitatiu. No cal dir que en aquest mal anomenat bilingüisme social a quina llengua li toca la pitjor part. Aquells que prediquen la “llibertat de llengua” neguen alhora la llibertat d’emprar el català quan defensen que no ha de ser un requisit imprescindible sinó un mèrit entre els funcionaris.

La llengua és l’eina principal d’integració comunitària. La llengua és una de les eines per assolir una societat cohesionada. Perquè pensam que l’actual estat de coses no garanteix el futur de la llengua catalana, la feblesa de la nostra llengua és la feblesa de la nostra cultura i del nostre país a poble. Aspiram a una societat pluralista, oberta al progrés i al món sencer a partir de la pròpia identitat – una societat en què tothom arribi a conèixer bé les dues llengües oficials i que el català, com a llengua pròpia, esdevengui la llengua comuna d’ús públic”. Aspiram que la llengua dels Països Catalans sigui la llengua comuna de cohesió social sense renunciar a cap altra llengua d’identificació personal en un marc de relacions profundament respectuós amb la diversitat de llengües i cultures.

Perquè és la llengua pròpia, històrica i oficial, perquè hi tenc dret

Perquè és una llengua minoritzada.

Perquè és una llengua amb segles de persecucions i prohibicions que malda de normalitzar-se plenament al si de la societat on és llengua territorial

Per al compliment de la Llei de Normalització

Perquè la llengua és una interpretació de la realitat que ens caracteritza.

Perquè la defensa de les minories lingüístiques preserva la diversitat del món.

Perquè l’educació multilingüe i la lleialtat a la llengua pròpia són complementaris i necessaris.

Perquè la preservació de les llengües contribueix al progrés de la democràcia, en tant que suposa el reconeixement dels drets de totes les comunitats humanes.

Perquè la protecció de totes les llengües s’emmarca en la mateixa filosofia que promou la cooperació al desenvolupament, la responsabilitat ecològica i la protecció dels drets humans.

Perquè l’ús de la llengua pròpia es demanda com un bilingüisme equitatiu.

Perquè l’ús de la llengua catalana és el principal indicador de la integració del nouvinguts a la societat d’acollida.

Perquè actualment continuen els intents de secessió interna de la llengua en els diversos dominis on és llengua històrica.

Perquè som un ferms defensors dels drets lingüístics que promou la UNESCO.

Perquè volem viure plenament amb la llengua pròpia.

ACM