diumenge, 29 de novembre de 2015

Quins dos Ramons!



Enguany hem commemorat el 750è aniversari del naixement, a Peralada, del cronista Ramon Muntaner. També, s'acaba d'iniciar l'Any Llull, amb motiu del setè centenari de la mort d'aquest gran pensador i escriptor mallorquí, que s'allargarà fins al novembre del 2016.

Ramon Muntaner (1265-1336) és l'autor d'una de les obres més destacades de la historiografia medieval europea: la Crònica. Abraça un període ben llarg, que va des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Hi destaca l'expedició catalana a Orient i per als menorquins detalls de la conquesta de la nostra illa per l’estol d’Alfons II el Liberal, el gener de 1287.

L'obra de Muntaner, a més d'un recull de fets històrics, té una clara voluntat didàctica. Vol que sigui un model de comportament per als futurs reis. Per aquest motiu hi inclou consells i exemples, com ara el de «la mata de jonc», que pondera la unitat de les terres de parla catalana sota la monarquia: «E si negun me demana: "En Muntaner, quin és l'eximpli de la mata de jonc?", jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.» Josep Pla va definir Muntaner com «un empordanès xerraire i divertit, un bon company per anar a Montserrat», i la seva Crònica com «el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana».

Ramon Llull (1232/1233-1315/1316) és considerat la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles. Home d'acció, de diàleg i reflexió. Personatge excepcional. Ho fou per la seva longevitat (viure més de vuitanta anys en la seva època era una fita a l'abast de molt pocs) i ho fou per la intensitat i la complexitat amb què visqué la seva vida i construí la seva obra. Excel·lí com a escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner...

Als trenta anys va renunciar a la vida cortesana per dedicar-se a la defensa i difusió de la doctrina cristiana. Açò el va fer estudiar, reflexionar, predicar, crear centres d'estudi, emprendre nombrosos viatges, idear un sistema filosòfic, que denominà ‘Art’, i escriure en català, llatí i àrab nombroses obres que abracen les més diverses branques del saber. Va esdevenir un dels primers escriptors europeus a utilitzar una llengua romànica per tractar matèries que fins llavors només s'escrivien en llatí. Se’l considera el creador del català literari. La seva obra ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies.

També Llull solia emprar “eximplis” per aclarir temes complicats, com ara les relacions de poder. Ho fa en el Llibre de les Bèsties, una novel·leta al·legòrica d'animals, en la qual Llull pinta una cort del seu temps, amb les seves intrigues i els seus vicis. Molt semblant al que succeeix ara i ha passat en tots els temps. Com diu Martí de Riquer, es tracta d’un conjunt d'apòlegs, on es mostra l'ascensió i caiguda posterior de Na Renard (sinònim de guineu o rabosa) a la cort dels animals, en la qual és rei el Lleó. Llull planteja el desenvolupament de la narració en set capítols i una introducció, que és el lligam amb el Llibre de meravelles i un dels llocs on apareix el seu protagonista, Fèlix. El Llibre de les Bèsties comença quant Fèlix troba a uns homes i ells li diuen que en una plana, unes bèsties, volen elegir rei. Fèlix se'n va cap a la plana a veure què passa. El llibre comença amb l'elecció del rei i en surt el Lleó. El bou no hi està d'acord, perquè es pensa que el lleó se'l menjarà, a ell i a tots els herbívors, per què el rei és carnívor. El bou prefereix el cavall, perquè és humil... i menja herba.

El bou i el cavall, farts de tot, decideixen anar al país dels homes, però el bou decidirà tornar, perquè, segons la imatge que tenen els animals, se'ns el mostra com un personatge que esclavitza als animals. En canvi, el cavall, decidirà quedar-se. Els animals, havent-hi ja un rei, decideixen qui serà el conseller. No es posen massa d'acord per por que es mengin entre ells. Finalment, decideixen la guineu, la qual voldrà trair al rei per poder-lo matar. Amb la tornada del bou, la guineu inventa estratègies per poder ser porter del rei. La guineu li abona al bou la idea que l'home ha de ser temut pels animals. A continuació, el lleopard i la pantera se'n van a terra d'homes i hi veuen coses dolentes. Més tard, en la cort succeeix un fet que serà fatal, la violació de la lleoparda. El lleopard i la pantera s'enfronten, i el rei mata el lleopard, perquè ha matat la pantera. La guineu comença a fer estratègies per anar eliminant les bèsties i així poder ser rei. Vol matar el bou, perquè té por que la delati. Després continua, amb el senglar, elefant... encara que no els mata. Finalment, totes les estratègies que ha emprat la guineu per enganar no li han servit de res, només per provocar-li la mort. A partir d'aquest fet tota la cort queda tranquil·la.
La celebració d'aniversaris ens permet mirar enrere, conèixer la nostra història i mostrar admiració i agraïment cap als grans homes i dones que la van protagonitzar. Així mateix, ens convida a prendre consciència que som fills d'un poble que ve d’enfora, construït sobre una base sòlida i que, per açò mateix, també aspira a viure amb plenitud.

Acció Cultural de Menorca (novembre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari