diumenge, 25 de gener de 2015

A propòsit de la Diada de Menorca

Aprofitant la Diada de Menorca de Sant Antoni, Acció Cultural de Menorca vol destacar que enguany també es compleixen els 750 anys del naixement de l’autor de la crònica que explica els fets històrics de 1287. Ramon Muntaner (Peralada, 1265-Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i de Mallorca. Fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batle d'Eivissa i capità d'almogàvers, però és conegut sobretot per ser el redactor d'una de les quatre Grans Cròniques medievals catalanes. El fet de viure de primera mà les diverses gestes militars dels reis d'Aragó, com ara la conquesta de Menorca, donen un valor excepcional al seu relat. De fet, aquests textos historiogràfics, les Quatre Cròniques, han estat essencials per conèixer els fets històrics produïts en el Mediterrani més occidental entre els segles XIII i XIV.

"Com lo senyor rei fo partit d'Aleró e tornat en sa terra, ell se pensà que gran vergonya era de la casa d'Aragon que l'illa de Menorca tenguessen sarraïns, e així que era bo que els ne gitàs, e que la conquerís". Ramon Muntaner, Crònica, CLXX.
En la celebració de la Diada, els governants actuals han posat l'èmfasi en el fet que la conquesta de Menorca va suposar un canvi de religió dels seus habitants, de musulmans a cristians. Cosa certa, però només és la meitat de la veritat. L’altra meitat que volen amagar és que l’Illa també mudà de llengua i de cultura, la catalana. De llavors ençà els menorquins parlam la llengua que parlava Alfons III el Liberal, monarca del casal d'Aragó, un rei que parlava català com els repobladors que van venir després de l'eliminació de la població autòctona. A més, la conquesta va obeir a motius que anaven més enllà de l'expansió de la seva religió. Ho testimonia de forma exemplar la Història de Menorca de Miquel Àngel Casasnovas Camps:
"La conquesta de Menorca fou una conseqüència del conflicte generat arran de les Vespres Sicilianes, però els cronistes medievals prefereixen donar-nos uns arguments que avui són difícilment defensables (...). Quant al propòsit d'alliberar Menorca de les mans dels sarraïns, era únicament un pretext ideològic".
Alfons el Liberal arribà al port del Maó el 5 de gener de 1287 i el dia de Sant Antoni s'enfrontà a l'improvisat exèrcit illenc. Tan sols cinc dies després, el 21 de gener, Menorca es rendia (capitulació de Sent Agayz, Santa Àgueda, el darrer reducte musulmà):
E con lo moixerif veé lo gran poder del senyor rei, ell li tramès sos missatges, e pregà-lo que fos de gràcia e de mercè sua que ell, ab vint de sos parents qui ab ell eren, ab llurs mullers e llurs infants, que els ne lleixàs anar en Barbària, solament ab llurs vestedures e ab vianda estrò lla: e ell retria lo castell de Maó e la vila de Ciutadella. E lo senyor rei, per ço que la illa pogués haver sens tot embarg, atorgà-li-ho; e així lo moxerif reté lo castell, e la vila de Ciutadella e tots los altres llocs de la illa, e li donà tot quant tresor hi havia. E lo senyor rei lliurà-li una nau que noliejà (...) E partiren-se del port en tal punt que la nau aquella acollí fortuna e rompé en Barbaria, que anc no n'escapà persona.
L’historiador M.À. Casasnovas indica que aquests fets van suposar un viratge fonamental en la trajectòria històrica de Menorca: "En tot cas, i això és essencial, comportà la desaparició de l'antic poble de Menorca i el seu reemplaçament per immigrants amb una cultura i mode de viure totalment diferents dels anteriors (...) la societat que arrelaria a la més oriental de les Balears és el reflex de la que habitava als dominis del rei conqueridor".

Per què, doncs, quan celebram la Diada es deixa de banda una part de les conseqüències que va suposar aquest fet històric? Quin sentit té intentar amagar que les nostres senyes bàsiques d'identitat i d'organització social provenen i es desenvolupen, essencialment, a partir d'aquest episodi? Per què, en definitiva, amaguen la catalanitat de la nostra llengua i cultura actuals com a fets produïts per la història?
Ens pot agradar més o menys, o potser n'hi ha que no s'hi senten identificats, però la història és la que és i no es pot canviar. Intentar ometre o amagar els episodis que no són del nostre gust -o que no lliguen amb certa ideologia- esdevé a més de miserable, una mica ridícul.

Cap comentari:

Publica un comentari