dimarts, 30 de desembre de 2014

Podem tenir els canals televisius en català

Si per a qualsevol llengua els mitjans de comunicació són importants, per a una llengua com la catalana resulten vitals. Per a la pervivència d'una llengua amb importants amenaces de minorització, la televisió i tota la resta de la comunicació social així com la producció cultural són la base de la seva vitalitat. De fet, aquests mitjans són imprescindibles per engegar un procés de recuperació de la normalitat de les llengües que l'havien perduda. A més instauren el model que ha de servir per cohesionar la comunitat lingüística, el model compartit de llengua formal, més enllà de les naturals diferències dialectals i més enllà de les varietats funcionals dels grups socials. I cal que aquest model sigui el que aprenen a l'escola. Pensin, per exemple, que la comunitat lingüística catalana es va bilingüitzar a partir sobretot de la difusió de la ràdio i la televisió en castellà.

Fixin-s'hi que hem citat tres pilars: mitjans de comunicació, model de llengua estàndard i ensenyament. Són els tres àmbits més atacats per les polítiques dictades contra la llengua catalana en els darrers anys. Quan la llengua catalana anava guanyant parcel·les d'ús en els tres pilars fins a conquistar una certa normalitat, prest les forces reaccionàries han posat en marxa mesures per aturar aquests èxits, assolits per la força dels moviments socials a favor de la llengua pròpia.

Atesa la importància dels tres pilars (comunicacional, educatiu i model formal de llengua), la política lingüística del PP del govern Bauzá es caracteritza per eliminar tant com pot l'espai comunicatiu en català, l'ensenyament en català i presentar una llengua degradada per als registres formals. Les proves d'aquesta política lingüicida contra la nostra llengua són el canal de televisió IB3, el TIL enderrocat als tribunals, i salar fins a la malaltia la llengua formal. Amb tots aquests fronts el Govern ha trobat una oposició contundent en la societat civil. La UIB, el comitè d'empresa d'IB3, els sindicats, els partits de l'oposició, i les nombroses associacions i entitats ciutadanes han mostrat el seu rebuig contra el que consideram que és una vergonyosa actuació del Govern contra la llengua i la cultura catalanes de les Illes Balears.

Aquesta política fa dècades que es practica al País Valencià amb uns resultats desastrosos. El 2013 ha estat un any negre per a les emissions de televisió en valencià. El 29 de novembre la Generalitat Valenciana va dissoldre Radiotelevisió Valenciana i va tallar de les emissions dels seus canals. A més els acords de reciprocitat entre els governs català i valencià per a la represa de les emissions de TV3 al País Valencià van ser anul·lades. A la primavera de 2013 tots dos governs van aprovar un conveni de col·laboració perquè les respectives televisions autonòmiques es poguessin veure a tots dos territoris, però el Govern valencià va supeditar l’activació del conveni al fet que el Govern espanyol li concedís un altre múltiplex de TDT, malgrat que Radiotelevisió Valenciana disposava d'un múltiplex amb tres canals sense ocupar.

Ara aquesta mateixa maniobra o maquinació política es fa a les Illes Balears. L'operació consisteix a impedir que els illencs puguem veure TV3 amb tots els seus canals. És una batalla que ja té història: cada dos per tres ens hem hagut de mobilitzar per impedir-ho. Fa anys ja ens vam trobar amb la mateixa situació. Els governs Rajoy i Bauzá al·leguen motius tècnics en la nova distribució de canals digitals. És mentida. El Govern de les Illes Balears ha decidit passar al canal 26, pel qual fins ara passaven els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, IB3, IB3 HD i el Canal 4, deixant sols un canal per a TV3CAT i el Canal 33/Super 3, minvant així considerablement la qualitat de la imatge. A més, el Govern també ha decidit mantenir al múltiplex del canal 65, que desapareixerà dia 1 de gener de l’any 2015, el canal 3/24. D’aquesta manera, es redueix l’oferta de continguts televisius en català i els dos canals que queden es reben deficientment. Però hi ha solucions tècniques per mantenir, i fins i tot augmentar, l'arribada de canals en llengua catalana a través de la TDT. La més efectiva seria usar els dos canals de què disposen els consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD. D’aquesta manera, s’aprofitaria l'avinentesa per complir amb el marc legal que indica que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les illes i s’oferiria, al mateix temps, una intervenció significativa als consells insulars.

El mes d’agost de 2010 va tancar el canal internacional valencià. La Televisió de Catalunya va deixar d’emetre el seu canal internacional, TV3CAT. L’octubre de 2012, IB3 va tancar el seu canal internacional per satèl·lit. Amb l’excusa de les restriccions pressupostàries, l’abril de 2012 el president Rajoy va anunciar que les televisions autonòmiques no podrien tenir dèficit i que els governs autonòmics les podrien privatitzar. Mentrestant la televisió estatal suportava un dèficit milionari i quedava fora d'aquesta mesura. Era una excusa més de tantes altres que s'han esgrimit per tal de fer recular la presència de les altres llengües i cultures que tenim a Espanya.

La falta de reciprocitat dels canals públics en català de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és molt greu. Caldria que col·laboressin estretament per rendibilitzar els recursos i cohesionar el model de llengua compartida. Però, per fer les coses normals que fan els països normals, convé de canviar de política o bé canviar de polítics. Davant la migrada oferta televisiva en català, Acció Cultural de Menorca, juntament amb l'Institut d'Estudis Eivissencs i Obra Cultural Balear ha formalitzat un escrit a l'administració pública demanant de posar seny en l'àmbit comunicatiu de les televisions en la nostra llengua.




Menorca, 29 de desembre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada