dimecres, 24 de desembre de 2014

Milers d'alumnes no poden estudiar en català

Fa poc va sortir un estudi sobre els efectes de la política lingüística del PP a Galícia: cada vegada més els joves abandonen la llengua i aquest fet no es deu a simples lleis de lliure mercat lingüístic sinó a la intervenció de governs que perjudiquen la llengua pròpia del territori.
En el cas de la llengua catalana, un estudi recent elaborat per Xarxa Cruscat parla de llums i ombres: llums a Catalunya on els diversos governs de dretes i d'esquerres han fet una aposta decidida a favor de la llengua; i ombres tant a les Illes Balears com al País Valencià a causa precisament de les polítiques del PP en una campanya sense precedents en contra de la nostra llengua. És del País Valencià d'on ens arriben les notícies més negatives perquè és allà on el PP fa molts anys que governa i, per tant, on els efectes de la seva política es fa més notòria.
Escola Valenciana afirma que el 33% dels alumnes estudien en català i el 67% en castellà. El percentatge és molt desigual a causa que les autoritats populars han fet tot el possible per impedir l'escolarització en català, de manera que moltes famílies han quedat sense poder escolaritzar els seus fills en l'opció de la llengua pròpia, exactament més de 14.000 alumnes. Són dades del 2008 perquè el Govern valencià no dóna mai dades d'escolarització, probablement perquè serien impresentables des del punt de vista de l'equitat lingüística.
I parlant d'equitat, el Ministeri d'Educació espanyol informa que ha rebut vint-i-cinc peticions amb la documentació correcta de famílies que volen rebre els sis mil euros per a enviar els seus fills a estudiar en espanyol. En canvi, hi ha milers de xiquets que no poden inscriure's en les línies en català. Quan el Ministeri estableix les condicions d'igualtat d'accés en l'escolarització de les llengües, només té en compte les que es demanen en castellà, que són una minoria, i menysprea els milers que ho reclamen en català, que en són la majoria.
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, valorant aquesta situació de discriminació diu: “Crec que no és cap secret: ací al País Valencià tothom que vulga estudiar en castellà, pot fer-ho. I considere que algú deu haver fet pressió per aconseguir que algunes famílies es mobilitzassen. Doncs només s'hi han apuntat vint-i-cinc casos. És un fracàs de part seua. I vull dir una altra cosa. És més que demostrat que els xiquets que estudien en la línia en valencià surten parlant les dues llengües. No passa igual amb els alumnes que estudien en la línia en castellà. Surten sense saber parlar en valencià. En fi, em semblaria fatal per al país que es destinassen aquests diners a això, tal com està l'economia en aquest moments. Ho trobe un despropòsit.”
Com creu el Sr. Wert que ens hem de sentir els «espanyols» que parlam una altra llengua i que trobam impediments perquè els nostres fills puguin estudiar en la nostra llengua? Potser que no som tan espanyols com ens voldria? Tal vegada no som els espanyols que s'espera? Per ventura la nostra espanyolitat no és completa, o és de segona categoria, amb menys drets? O és que en definitiva no ens volen tal com som? És a dir, que deu ser cert que no som espanyols. No hi ha al País Valencià prou places escolars per inscriure els alumnes en la línia en català al començament de l'escolarització perquè la Generalitat Valenciana no li dóna la gana de crear-les perquè diu que no hi ha prou demanda (!) i els havia acabat enviant a la línia en espanyol. El projecte del ministre Wert no preveu cap compensació, en aquest cas. Cap valencianet rebrà els 6.000 euros per estudiar en valencià.

A les Illes Balears s'han enviat tres expedients per rebre els doblers per a fer estudiar els fills en espanyol a l'escola privada, perquè diuen que a la pública no n'aprenen prou. A Galícia tenim quatre casos més i a Catalunya tres. En total, 35 expedients rebuts a tot l'estat espanyol amb la documentació correcta: 3 de Catalunya, 3 de les Illes, 25 al País Valencià, 4 de Galícia i cap de Navarra. Això és diu legislar per la majoria. 

Acció Cultural de Menorca

Cap comentari:

Publica un comentari