diumenge, 8 de gener de 2012

Propostes lingüicides del PP


La proposta lingüicida del PP per al nostre país.
Francesc Florit Nin

Acaba de sortir l'Avantprojecte de llei de modificació de la funció pública del Govern Balear. De la lectura se'n desprèn una deducció immediata: el decret serveix bàsicament per reduir la presència de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l'àmbit de l'administració pública, un dels pocs àmbits on s'havia arribat a una certa normalitat. La intenció és modificar la llei aprovada el 2007 en el qual es regulava el coneixement de la llengua catalana com a requisit per accedir a un lloc de feina en l'administració. Però, de retruc també aprofiten l'avinentesa per desvirtuar i buidar de sentit la Llei de Normalització. Després de 28 anys de la promulgació d'aquesta Llei i més de 35 anys del restabliment de la democràcia a Espanya, un s'adona de la lentitud, dels incompliments i de la desídia amb què s'ha vist tractada la llengua catalana en aquestes terres.

El discurs del Govern Balear per justificar aquestes reculades en la normalització de l'idioma es basa sobretot és en una falsa idea de llibertat i d'igualtat. La llibertat i la igualtat dels aspirants a no conèixer ni dominar una de les dues llengües oficials. En realitat és així, sense les floritures jurídiques de què es revesteix l'exposició de motius d'aquesta nova llei que prest s'aprovarà al Parlament per la majoria absoluta del PP. És una irresponsabilitat de conseqüències molt negatives per la llengua catalana, que, diguem-ho clar, és un dels més importants trets que ens personalitza. Si la llibertat que prediquen fos realment efectiva, el Govern Balear s'hauria de preocupar també per tots aquells àmbits en els quals la llengua catalana no té ni la més mínima presència, que són molts. ¿Pensen, per exemple, incidir en la igualtat i la llibertat del català a l'administració de justícia, per als cossos públics de seguretat, per als mitjans de comunicació públics estatals, que tots ignoren sistemàticament la nostra llengua?

Mai el PP s'ha caracteritzat per fomentar l'ús de la llengua catalana. ¿Per quins motius ara hem de creure, com diu aquesta nova llei, que “els poders públics de les administracions públiques de l'àmbit territorial de la comunitat autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement de la llengua catalana i facilitaran l'ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social”, quan ha eliminat tots els serveis de normalització i ha desmantellat tots els equipaments per dur-ho a terme?

Amb aquesta llei s'eliminaria així un dels pocs focus de requeriment de la llengua catalana. L'argument instrumental del coneixement (i l'ús) de la llengua catalana per accedir a un lloc de feina queda sense efecte. El missatge donat a la ciutadania per l'actual Govern del Sr. Bauzà és així de clar: no cal saber català. L'avantprojecte fa però una excepció per a la docència. Els mestres i professors, de moment, sí que han de dominar les dues llengües per exercir a l'ensenyament de les Illes Balears. Però la justificació (que sonen més a excuses!) que han emprat per als altres funcionaris públics també les podran usar en un futur per a l'àmbit de l'educació. Segur que ja ho tenen maquinat. En el fons sembla que la consigna és fer de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, una llengua innecessària. I per aquest camí s'arriba tard o d'hora a la liquidació de la nostra herència patrimonial més valuosa.

Aquesta nova llei lingüicida de la funció pública també inclou la qüestió dels topònims. Si abans l'única forma oficial dels topònims és l'original, és a dir la catalana, ara el Govern proposa que la forma traduïda al castellà també podrà ser oficial. Però açò mereix un comentari a part.

Amb aquesta iniciativa lingüicida del PP, ja assajada a València i a Galícia, és restar tota l'obligatorietat escassament conquerida durant aquests anys de recuperació de les llibertats democràtiques, entre les quals, de les més importants, el dret a la llengua pròpia d'aquest país. La noció de llengua pròpia no té per aquest govern conservador cap implicació, tot i que contínuament els textos legals ho repeteixen una i altra vegada. Tampoc no es miren la realitat sociolingüística, ni estudis, ni estadístiques de coneixement i sobretot d'ús social de les dues llengües. No els importen ni els addueixen perquè els fets mostren la contradicció de la política lingüística que imposen, per suposat sense cap mesa negociadora ni amb l'oposició ni amb la societat civil organitzada. Faran una nova Llei de la funció pública sense el més mínim consens polític. Ni debats ni explicacions mínimament racionals.

Aquesta és una llei molt injusta malgrat que vagi disfressada amb les vestimentes de les llibertats i les igualtats. És injusta perquè condemna la llengua catalana a una lenta agonia. Voler equiparar en un peu d'igualtat les dues llengües oficials quan les realitats d'ús són tan desiguals és com sentenciar el pobre de la pobresa a la misèria, com castigar el minusvàlid pels seus impediments, com culpar el malalt de la seva desgràcia. No hi ha dret. Si l'administració pública no vetlla per una llengua que s'anava recobrant d'una situació molt difícil, és una administració insensible a les necessitats lingüístiques de la comunitat. Perquè és evident que la llengua catalana es troba encara en una situació de minorització. I encara una altra qüestió més delicada: amb aquest Avantprojecte s'escola una renúncia flagrant al manament de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el nostre màxim text legal, quan proclama que “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat” i que “normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”.

Esteim davant un atac frontal a aquest element identificador de la nostra societat. Tal vegada el que pretén l'executiu del president Bauzá és precisament açò, deixar de ser qui som, convertir-nos en una societat desvertebrada, i per tant més manipulable. La convivència i la cohesió social es troben en greu perill a causa de la poca responsabilitat d'uns governants, més atents a les seves minories radicals i excloents que no a les urgències d'un país que s'enfonsa culturalment, social, econòmica.

Cap comentari:

Publica un comentari