dimarts, 11 de maig de 2010

els per quès


Els perquès dels qui callen en català
Joana Carreras
Sili Taltavull

Acció Cultural de Menorca

Per què els catalanoparlants ens convertim tan sovint en catalanocallants? Per què renunciam tan fàcilment a la pròpia llengua a la mínima ocasió? Perquè a gat escaldat, aigua teba li basta. Perquè sempre ens han dit que parlar en castellà és cortesia i que fer-ho en català és de mala educació. Perquè ens han convençut que aprendre castellà és més fàcil que aprendre català. Perquè hem vist que tota persona catalanoparlant és capaç de parlar en castellà. Perquè hem vist que ben pocs castellanoparlants han fet l’esforç de parlar en català. Perquè des del fillet més petit al pati de l’escola fins al president del govern en una roda de premsa han fet mostres eloqüents de canviar a la llengua de l’interlocutor.

Perquè hem tingut una història plena de lleis en contra de la pròpia llengua. Perquè ens han ensenyat el menyspreu cap a la nostra identitat idiomàtica. Perquè ens hem vist molt sovint en dificultats de comunicació a casa nostra. Perquè parlar en català ha estat contaminat d’ideologia i de connotació política. Perquè la gent s’arriba a cansar d’haver d’estar sempre en guàrdia per la llengua. Perquè tenim la gran majoria dels mitjans de comunicació en contra de la llengua. Perquè algunes personalitats de la vida social, esportiva, cultural han renunciat a la llengua i fins i tot han fet ostentació d’aquesta renúncia.

Perquè la gent no és masoquista i no vol ser castigada contínuament per usar el català. Perquè si renunciam a la llengua passam més desapercebuts, mantenim l’anonimat i no ens feim tèmer amb una actitud bel•ligerant. Perquè tanmateix els castellanoparlants estan encantats i els catalanoparlants som comprensius. Perquè ens han declarat que la llengua castellana és una “lengua de encuentro”, i que el català és una rèmora local. Perquè ens animen a ser bilingües com una cosa que ens enriqueix, però ells no s’hi fan. Perquè ens han insistit que allò important és entendre’s... en la seva llengua.

Perquè ens han intimidat a renunciar al català perquè, si no, demostràvem una actitud provocadora, d’enemistat, de conflicte innecessari. Perquè parlar en català provoca sovint parlar del català, i aquest no és el tema. Perquè ens han inculcat la idea que amb el català no anirem aumon, mentre que amb el castellà podem voltar pel món sense aprendre llengües. Perquè ens han dit que el castellà és la llengua de 400 milions de persones i ens hi inclouen a nosaltres i que cada vegada són més. Com si la importància d’una llengua fos només una qüestió de nombre. Perquè amagar la llengua és una manera subtil i eficaç per desterrar-la i finalment d’eliminar-la.

Perquè hem comprovat que, de bilingües, n’hi ha prou que ho siguem els catalanoparlants. Perquè ens han demostrat una vegada i una altra que la nostra llengua, en fi, és prescindible, que no serveix, que no és necessària, que no hi perdrem res en renunciar-hi. Perquè ens han dit que tot allò que és en castellà no cal que també ho sigui en català, però que tot allò que és en català també ho ha d’estar en castellà. Perquè el jutge no ens entén, perquè el policia tampoc, perquè el guàrdia civil tampoc, perquè el metge ben poc, perquè l’inspector d’hisenda ni ho prova... Perquè ens diuen que la llengua no té importància... a excepció de la seva.

Perquè nosaltres podem ser Maó i Mahón, però ells només poden ser Cuenca i mai Conca. Perquè en castellà hi són per dret i per deure, en català hi som per dret poc exercit. Perquè en català ens podem permetre la deixadesa de malparlar-lo per la ràdio, per la televisió, en discursos públics, però ai d’aquell que malparli el castellà en públic. Perquè cometre castellanismes és el pa de cada dia, de cada hora i forma part de la nostra parla degradada; en canvi cometre algun esporàdic catalanisme és signe de poca cultura. Perquè ens permetem el luxe de tenir locutors que no saben pronunciar bé en català, mentre que resulta impensable un locutor en castellà amb aquest greu problema.
Perquè encara ens diuen que la nostra llengua és una llengua sense model estàndard. Perquè ens volen fer veure que som un garbuix de dialectes tan diferents que no ens entenem. Perquè amb l’excusa de “las modalidades”, ens volen impedir de disposar d’un model de llengua comuna apta per a la comunicació moderna a tot el domini lingüístic català. Perquè els productes culturals de la nostra llengua són bandejats fins i tot pels mitjans fets en la nostra llengua. Perquè alguns mitjans ens presenten la nostra cultura com un fet folklòric, antic, dels iaios, mentre que en castellà es fa tot allò que és modern, internacional, de la joventut. Perquè per veure una televisió en català ho passam magre, mentre ens bombardegen de televisions en castellà que solen ser impresentables. Perquè hem experimentat els impediments que ens posen per establir relacions culturals, mediàtiques, econòmiques amb totes les terres de parla catalana.

Perquè ens han canviat la història i ens diuen que volem imposar la llengua autòctona allà on el castellà és la llengua sobrevinguda. Perquè hem vist com molts dels ciutadans que han exercit el dret de parlar en català han sortit malparats, fins i tot jutjats. Perquè també hem vist com els que ens han impedit d’usar el català no els ha passat absolutament res. Perquè no tenim cap llei que ens empari en cas de ser violats en el dret d’exercir l’ús del català. Perquè ens volen fer creure que entre la llengua i la identitat com a poble no hi ha cap lligam.

1 comentari:

  1. Doncs jo cre que és al revés: podem dir "Conca", "Cadis" o "Lleó", però que jo sàpiga en castellà s'ha de dir "Lleida" i "Girona". Fa poc vaig escriure un article al respecte, us pas l'enllaç.

    http://lacomunidad.elpais.com/menorca/2009/11/9/normalitzacio-vs-aberracio

    La meva opinió és que es pugui dir "Conca" o "Samora" igual que es diu "Londres" (i no "London"), però també "Gerona" o "Ciudadela". I, per cert, de periodistes que malparlen el castellà n'hi ha moltíssims (més, crec jo, que en català).

    Ser bilingüe és un avantatge, tant si la teva llengua materna és la castellana com la catalana. Si anem a Bolívia o a Guinea, estarem encantats de formar part d'aquests 400 milions de castellanoparlants. No ho desaprofitem...

    ResponSuprimeix